Societat

El fracàs escolar de l'Estat és el més alt de la Unió Europea

Es dobla la mitjana estatal dels ‘ni-ni' i les perspectives són d'empitjorament

L'eurocomissària d'Educació assenyala la bombolla immobiliària i la immigració

Els socis de l'est ja superen els països nòrdics

L'abandonament escolar a l'Estat espanyol és el més alt de la Unió Europea (UE) i encara empitjora: el 31,2% dels joves entre 18 i 24 anys han deixat els estudis, el doble que al nord dels Pirineus i el 7,2% més que fa deu anys. Això, sumat a un atur juvenil que ja s'enfila fins al 43,6%, fa de l'Estat espanyol el paradís europeu dels ni-ni. I
la culpa, segons Brussel·les, la té la bombolla immobiliària i la seva demanda de mà d'obra poc qualificada: els diners ràpids
de la construcció van seduir molts alumnes per canviar l'escola per la bastida. Entre els immigrants, el fracàs és pitjor i s'ha disparat fins al rècord del 45%, segons l'informe que ahir va fer públic la Comissió Europea (CE).

“Per què he d'acabar els estudis si ja em paguen un bon sou fent de paleta?, es preguntaven durant el boom de la construcció molts joves espanyols que ara han quedat a l'atur i
no tenen prou educació per trobar una altra feina”, lamentava ahir l'eu-rocomissària d'Educació, Androulla Vassiliou. Brussel·les tem una generació perduda i demana al govern espanyol que “faci més atractiva” l'oferta acadèmica perquè els ni-ni tinguin “una segona oportunitat” i es puguin reenganxar a l'escola.

Fins i tot a l'est d'Europa s'han posat les piles i ja no cal mirar cap als països nòrdics per trobar les millors notes: Croàcia, que encara no ha entrat a la UE, té un fracàs escolar de només el 3,9% (i l'ha retallat en un 51,3% en l'última dècada). A Eslovàquia, Eslovènia, Polònia i la República Txeca –tots socis de l'antic bloc comunista–, l'abandonament amb prou feines supera el 5%.

L'Estat espanyol és a la cua de la UE, al mateix nivell que Portugal i poc millor que Malta. Tot i que portuguesos i maltesos, almenys, van millorant i des del 2000 han frenat el fracàs un 28,4% i un 32,1%, respectivament. De fet, l'abandonament estatal és l'únic que empitjora, amb les excepcions de Suècia i Finlàndia, però amb la diferència que suecs i finlandesos estan encara molt per sota de la mitjana.

El suspens estatal no ha de ser necessàriament també un suspens català. Tot i no concretar dades
(a la UE qui no té estat
no hi és comptat), Vassiliou va admetre ahir que “hi ha moltes diferències entre les regions” i va posar com a exemple el País Basc, que té un abandonament del 14%, la meitat que el global estatal.

L'eurocomissària va recomanar a l'Estat que eviti fer repetir cursos als alumnes, miri d'atraure'ls a la formació professional, dissenyi estudis més atractius, amb esports
i arts, i ofereixi reforç
als immigrants. Brussel·les vol retallar l'abandonament escolar del 14,4%
actual al 10% el 2020.

6
milions
de joves europeus han abandonat abans d'hora els estudis, segons les últims xifres recollides per la CE.
18,2
per cent
s'ha reduït l'abandonament escolar europeu, de mitjana, en l'última dècada, segons dades de la CE.

El títol superior és menys útil aquí que a la UE

Si a l'Estat els estudiants abandonen l'escola abans que a la resta d'Europa és perquè tenir una carrera universitària tampoc no els serveix de gaire. Segons l'OCDE, al 44% dels estudiants d'entre 25 i 29 anys de l'Estat passar per la facultat no els serveix per trobar una feina que s'adeqüi al seu nivell d'estudis. Ni cobren més ni troben feina més aviat. I la diferència amb la resta d'europeus és abismal.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.