Articles

Mussolini a Jerusalem

“El nacionalisme àrab dels anys trenta va ser el primer moviment important a adherir-se a l'Alemanya nacionalsocialista”

La polèmica pel con­tracte de patro­cini entre el Barça i la Qatar Foun­da­tion ha tin­gut la vir­tut de tor­nar a posar al des­co­bert la con­nexió històrica entre el nazisme i un sec­tor de la resistència àrab con­tra Israel. Com sabran, aquesta fun­dació empara el teòleg Yusuf al-Qara­dawi, el qual asse­gura que “Hit­ler va ser un càstig diví per als jueus”. És un bon moment, doncs, per apro­fun­dir una mica en aquesta relació històrica, sobre­tot per des­mun­tar la can­ta­re­lla habi­tual que com­para els isra­e­li­ans amb els nazis, quan més aviat és a l'inrevés.

El naci­o­na­lisme àrab dels anys trenta va ser el pri­mer movi­ment impor­tant a adhe­rir-se a l'Ale­ma­nya naci­o­nal­so­ci­a­lista, que va rebre la nova entesa amb els braços oberts. L'interès era mutu: els àrabs bus­ca­ven un aliat fort per des­em­pa­lle­gar-se del colo­ni­a­lisme britànic i els ale­manys neces­si­ta­ven un aliat a l'Ori­ent Mitjà per acce­dir als jaci­ments petro­li­ers. Per això, el III Reich va ado­bar aquesta relació con­vi­dant dele­ga­ci­ons àrabs a les tro­ba­des anu­als de Nurem­berg i afa­la­gant els nous socis. A més, les teo­ries anti­se­mi­tes eren com­par­ti­des per ale­manys i àrabs, fet que estre­nyia més els lli­gams entre els nous amics.

El gran muftí de Jeru­sa­lem, Muham­mad Amin al-Husayni, va encar­nar com ningú aquesta assumpció dels pre­cep­tes nazis. Exi­liat a Berlín, va tre­ba­llar estre­ta­ment amb Hit­ler en la cre­ació de for­ces mili­tars musul­ma­nes als Bal­cans i en l'exter­mini de jueus roma­ne­sos, cro­ats o búlgars. A més, a través de Ràdio Berlín va ani­mar els àrabs a “matar tots els jueus a l'abast”. Per fer-se una idea del grau de col·labo­ració entre els ale­manys i els seus ali­ats àrabs, només cal relle­gir algu­nes fra­ses del tele­grama que Hein­rich Himm­ler, coman­dant en cap de les Schutzs­taf­fel (SS), va enviar al gran muftí el 2 de novem­bre del 1943. El jerarca nazi diu lite­ral­ment: “És en el reco­nei­xe­ment d'aquest ene­mic i de la lluita comuna en con­tra que hi ha els sòlids fona­ments de l'aliança natu­ral entre la Gran Ale­ma­nya Naci­o­nal-Soci­a­lista i els musul­mans amants de la lli­ber­tat arreu del món”. I rebla: “Amb aquest espe­rit, en l'ani­ver­sari de la infame Decla­ració Bal­four, us envio els meus sen­ti­ments més pro­funds i els desit­jos d'una exi­tosa con­se­cució de la vos­tra lluita fins a la victòria final”.

Per les matei­xes raons que el seu col·lega i aliat Adolf Hit­ler, Mus­so­lini també tenia grans sim­pa­ties pels àrabs i volia evi­tar l'esta­bli­ment d'una llar naci­o­nal jueva a Pales­tina. Tot i així, els seus mètodes no eren tan bru­tals. Com a mos­tra de bona volun­tat, l'any 1938 Il Duce va fer un regal d'excepció durant les obres de res­tau­ració de la mes­quita d'Al-Aqsa, situ­ada al Mont del Tem­ple o Espla­nada de les Mes­qui­tes. Mus­so­lini hi va fer enviar unes fabu­lo­ses colum­nes de mar­bre de Car­rara, que encara avui sos­te­nen tota l'estruc­tura. Per desgràcia, la mes­quita té pro­hi­bida l'entrada als no musul­mans, de manera que són pocs els euro­peus que les han pogut admi­rar.

Dei­xem el pas­sat i tor­nem al pre­sent. Aquest fil con­duc­tor no s'ha dis­solt mai i con­ti­nua vigent, com deia al prin­cipi de l'arti­cle. Per exem­ple, recent­ment el dipu­tat de Hamas Yunis Al-Astal va negar l'Holo­caust i es va quei­xar que aquesta tragèdia consti en el currículum esco­lar dels cen­tres tute­lats per l'ONU a la franja de Gaza. Tant aquest inte­grista com al-Qada­rawi tenen pro­hi­bida l'entrada al Regne Unit, que no només és la democràcia més antiga del món, sinó també el país que va parar els peus a Adolf Hit­ler.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.