La Revolució Russa del totxo

Una arquitectura per al poble, funcional i moderna, de línies pures i geomètriques que servís als ideals de la Revolució Russa. Aquest era el projecte arquitectònic de l'estat sorgit de la Revolució del 1917 i que ara revisa una exposició que es pot visitar des d'avui i fins al 17 d'abril al Caixafòrum de Barcelona.

Coorganitzada amb la Royal Academy de Londres, la mostra és una passejada pels edificis clau d'aquell moment de construcció de l'Estat soviètic, del 1915 al 1935, marcats per l'estètica constructivista que connectava amb el moviment modern europeu de Le Corbusier i Mies van der Rohe.

L'exposició, que inclou 230 obres, fa dialogar maquetes, fotografies, dibuixos, pintures i escultures per descriure un moment clau en una Rússia a la recerca d'una utopia proletària, que malauradament es va truncar a la dècada dels anys trenta amb el període estalinista. Si el constructivisme havia fugit volgudament dels estils arquitectònics del passat imperial, Stalin va imposar el realisme socialista, que en pintura i escultura va suposar un retorn a la figuració, i en arquitectura, un tomb cap a les formes grandiloqüents del passat.

En canvi, als anys vint els arquitectes de la revolució –Melnikov, Guínzburg, Golóssov o Vesnín– aposten per l'experimentació i un llenguatge radical que afecta cases comuna, equipaments esportius, centres sanitaris, fàbriques i seus ministerials. “Tot es feia amb estructures senzilles i clares”, diu la comissària de la mostra, Maryanne Stevens.

El més interessant de l'exposició és que permet comparar l'estat originari dels edificis amb l'actual, a través de fotografies de l'època i les que ha fet els últims anys el fotògraf Richard Pare. Veient les imatges es pot comprovar la degradació de la majoria d'aquests immobles avui dia, greument amenaçats per la pressió de l'especulació immobiliària i la poca sensibilitat de les autoritats, segons denuncia la directora del Museu Estatal d'Arquitectura de Moscou, Irina Korobina.