L'incert futur d'Egipte

Sembla complicat que Egipte trobi fàcilment una sortida a la revolta popular que es va iniciar fa dotze dies. Si al principi el règim de Mubàrak es va quedar sense saber com reaccionar, després ha mogut les peces, les habituals que solen fer servir les dictadures, per contrarestar la revolta. Ha llançat els seus partidaris –amb la col·laboració de policies i la connivència de l'exèrcit– a rebentar violentament les protestes; ha culpat les forces estrangeres d'alimentar la revolta per desestabilitzar al país; ha intentat tapar la boca als periodistes, i ha ofert un diàleg amb unes condicions molt difícils d'acceptar per als opositors al règim.

Si Muhammad el-Baradei semblava tenir tots els números per encapçalar la transició egípcia, a poc a poc es perfila més una opció que sorgeixi del mateix règim. De fet, els Estats Units estan maniobrant per trobar la fórmula magistral per provocar un canvi en la situació política sense que això signifiqui perdre el pes específic que tenen en aquest país i, sobretot, sense que es desestabilitzi. És per això que es perfila més una solució que podria passar per apartar Mubàrak del poder –ahir al vespre ja es parlava d'una renúncia imminent– i substituir-lo pel vicepresident, Omar Suleiman, un home del règim ben vist pels EUA i que podria liderar el procés de canvi polític. Mentre que la UE ha reaccionat tard a la crisi egípcia i amb veus dissonants, sense acabar de demanar a Mubàrak que se'n vagi, el govern nord-americà ha sorprès pel seu ràpid posicionament a favor dels canvis.

El govern d'Obama és conscient que apuntalar Mubàrak només serviria per crear-se més enemics a la regió. I també que un canvi descontrolat del poder egipci és una font de problemes a curt i mitjà termini. Però fins i tot si s'aconsegueix una reforma no traumàtica, Egipte és massa important perquè no hi hagi molts interessos contraposats mirant d'aconseguir que el seu destí vagi cap a un costat o un altre.