Els menús de les escoles aproven amb un notable
Dietistes del Departament de Salut constaten la qualitat i varietat de les programacions setmanals
Al llarg del curs, més del 20% dels alumnes d'educació infantil, primària, ESO, batxillerat, formació professional i educació especial dinen, de dilluns a divendres, als menjadors escolars. Això vol dir que més d'1,2 milions d'alumnes fan a l'escola el 9% dels àpats de tot l'any, una raó amb prou pes perquè la qualitat dels menús escolars sigui una qüestió d'interès. De moment, pares i mares poden estar tranquils, ja que, segons el programa de revisió de menús escolars (Preme), els menjadors dels centres docents ofereixen propostes força equilibrades, tot i que millorables. “En general, les programacions de menús són bones, tant pel que fa a la qualitat com a la varietat”, afirma la dietista de la direcció general de Salut Pública Gemma Salvador, una de les responsables del programa de revisió de menús escolars que el Departament de Salut ofereix a les escoles de forma gratuïta. Prop d'un miler de centres educatius –941– van sol·licitar aquest servei entre el 2006 i el 2009. A partir de la informació obtinguda aquests tres anys, s'acaba de publicar la primera memòria del Preme, en què es constata que “els menús escolars se situen entre el bé alt i el notable”, afirma Salvador.
Excés de carn i lactis
No obstant això, els menús escolars encara presenten punts febles. Per exemple, la presència insuficient de verdura fresca com a guarnició o l'excés de racions setmanals de carn i de postres lactis que substitueixen la fruita fresca. També s'ha detectat un baix consum d'ous i un ús escàs de l'oli d'oliva a l'hora de cuinar. Per contra, la freqüència del consum de fruita, verdura, peix, llegums, arròs i pasta és força satisfactòria. El programa Preme avalua els menús i fa propostes concretes de millora. “Anem a buscar l'excel·lència”, assegura Salvador. Per aconseguir-ho, les recomanacions no només fan referència a les freqüències amb què els menús han d'incloure cada aliment, sinó que també se centren en aspectes qualitatius. “Fem suggeriments sobre combinacions equilibrades perquè un mateix àpat no sigui ni massa dens ni massa lleuger; també tenim en compte les estacions, les textures, les temperatures...”, explica Salvador. L'objectiu és dissenyar menús més variats i amb més acceptació entre els alumnes. Un estofat de vedella en ple mes de juliol tindrà poc èxit, mentre que una pera massa verda no aconseguirà despertar el gust per la fruita. A banda del valor nutricional i de la seguretat que han de garantir els menús escolars, Salvador recorda que menjar també és una experiència “sensorial”, i que l'entorn prioritari per educar en aquest àmbit continua sent el familiar.