L'obsessió per la bellesa

Després del drama sobre losers El luc­ha­dor, Dar­ren Aro­nofsky torna a endin­sar-se en els labe­rints de la ment humana que ja havia explo­rat a Pi, Réquiem por un sueño i La fuente de la vida. El resul­tat, Cisne negro, ha esde­vin­gut ja una de les pel·lícules de la tem­po­rada, que ja ha gua­nyat el Glo­bus d'Or a la millor inter­pre­tació feme­nina i que té cinc nomi­na­ci­ons als Oscar. Una de les car­tes que juga és la pode­rosa inter­pre­tació de Nata­lie Port­man, que revela el seu cos­tat fosc en el paper de Nina, una balla­rina que inter­preta dos per­so­nat­ges antagònics del ballet El llac dels cig­nes i que entra en una espi­ral de demència i al·luci­na­ci­ons.

Thri­ller psi­cològic amb un parell d'esce­nes d'un cert vol­tatge sexual i pin­ze­lla­des de ter­ror inclo­ses, Cisne negro explora un procés de neu­rosi amb l'obsessió per la bellesa i la per­fecció com a rere­fons, amb un estil pro­gres­si­va­ment angoi­xant que juga cons­tant­ment amb l'ambigüitat entre allò que real­ment està vivint la pro­ta­go­nista i allò que només s'ima­gina. Aro­nofsky –la ger­mana de la qual és balla­rina i que va començar a tre­ba­llar en el guió fa vuit anys– mos­tra influències de direc­tors com ara Roman Polanski (el de Repulsión) i Alfred Hitch­cock (el de Psi­cosi), però alguns aspec­tes del film també poden reme­tre a Las zapa­ti­llas rojas, de Mic­hael Powell, i Car­rie, de Brian de Palma.