MARCELINO IGLESIAS RICOU
PRESIDENT D'ARAGÓ I SECRETARI D'ORGANITZACIÓ DEL PSOE
“Sobre el pacte fiscal, hi ha línies que el PSOE no traspassarà”
“Si CiU es radicalitza, perdria el suport de molta gent moderada que ara els recolza”
“És molt injust que es digui que PSOE i PP tenim una posició simètrica”
El president aragonès afirma que se sent còmode en el càrrec de secretari d'organització del PSOE, que l'ha convertit en un usuari habitual del tren d'alta velocitat entre Saragossa i Madrid.
Com ha d'afrontar el president Zapatero les relacions amb el president Mas?
Les relacions són de respecte i col·laboració. Això és el que s'està fent i aquesta és la voluntat que té també el PSOE.
El PSOE està més tranquil ara amb CiU en el govern català?
El PSOE té l'obligació de respectar el que han dit els catalans. I han decidit que volien un canvi en el govern, presidit per Artur Mas. I no hi tenim res a dir.
Però alguns dirigents es van mostrar molt satisfets, perquè ja no governa el tripartit.
Jo no ho he vist així. Nosaltres hem fet campanya i hem recolzat els nostres amics del PSC. Amb aquest partit tenim una relació molt especial. L'aposta del PSOE era que guanyés i governés el PSC. Però no ha estat possible. És per això que ara volem col·laborar amb Mas.
En tot cas, el fet que governi CiU facilita molt més l'entesa amb el PSOE al Congrés. Hi ha més col·laboració.
Tenim tradició de col·laborar amb els partits nacionalistes, no només amb CiU. Amb tots ells, el PSOE hi té bona relació.
Hi ha qui assegura, sobretot a Catalunya, que s'ha produït un divorci mental entre el PSOE i el PSC. Té aquesta percepció?
No ho veig així. És veritat que quan els dos partits són en el govern hi ha hagut moments de més exigència. I sobretot, moments molt apassionants, com a conseqüència del debat de l'Estatut. Però nosaltres sempre tenim una relació preferent i molt estreta amb el PSC.
Quin futur li veu al PSC? Carme Chacón seria una bona líder o la situa més en clau de política espanyola?
El PSC és un partit important a Catalunya. Des que hi ha democràcia és un eix de la política fonamental, sempre ho ha estat i així continuarà. Qualsevol dels militants importantíssims que té està capacitat per tenir molta responsabilitat a Espanya.
Llavors, seria per quedar-se a Madrid o per anar a Catalunya?
Jo no puc dir el què ha de fer cadascú. El que sí puc assenyalar és que les personalitats que té el PSC poden treballar on considerin oportú. Són persones preparades i ho han demostrat quan han estat ministres, han governat la Generalitat o els grans ajuntaments de Catalunya.
Tem que en el procés de canvi al PSC s'acabi produint un cisma entre el sector més catalanista i el més procliu al PSOE?
Crec que tot el PSC és catalanista. Tots els militants de partit –que jo conec– ho són.
Però alguns que es proclamen catalanistes diuen que els ha fet mal el PSOE de Zapatero?
No vull entrar en aquests debats, però no conec cap militant que no es declari socialista i catalanista. Aquesta és la definició, juntament amb la de federalista, del PSC.
En les actuals circumstàncies, es poden repetir els vint-i-cinc diputats del PSC al Congrés?
Crec que sí. Si vostè recorda, uns mesos abans de les darreres eleccions generals, a Catalunya hi havia una tensió important per l'arribada de l'alta velocitat i certes dificultats a Rodalies. I llavors es va començar a parlar del català emprenyat. I, en canvi, varem tenir un magnífic resultat electoral.
Abans de la convenció territorial del PSOE a Saragossa fins i tot es parlava d'harmonitzar determinades polítiques. ¿Per què es van fer enrere?
El PSOE no ha tingut un debat sobre l'harmonització. Hi ha hagut un debat territorial pel fet que dirigents del PP han dit que l'Estat autonòmic no és viable, i han mostrat una desconfiança permanent. El PSOE no està en aquesta posició: la nostra és de defensa del model. Hem parlat sobre com perfeccionar-lo, sí. Hem plantejat la col·laboració, la coordinació... La pluralitat vol dir que les comunitats són diferents i que cadascuna té les seves peculiaritats. Si totes fossin homogènies, no seria necessari l'Estat autonòmic.
Què li sembla la reflexió de José Bono afirmant que el cafè per a tothom va ser un error que encara es pot corregir?
Entenc que és la reflexió d'una persona important, però crec que el desenvolupament de l'Estat autonòmic és el correcte, perquè es respecten els fets diferencials i la personalitat de cada comunitat i el dret d'algunes, que no tenien un sentiment autonomista fa 30 anys, i que han volgut accedir-hi. Tan respectable és la posició de les que van ser punta de llança per aconseguir l'autonomia com la de les que s'hi van voler apuntar.
Així no hi ha molts dirigents del PSOE que pensin que potser es va descentralitzar massa?
No. Els socialistes ens sentim a gust amb el model: en som fundadors i defensors. I el nostre únic debat és que cal perfeccionar-lo. Però això no vol dir anul·lar la personalitat d'una comunitat.
A què atribueix que qualsevol reivindicació que arriba de Catalunya cau sempre tan malament a la resta de l'Estat?
Perquè el PP i la dreta espanyola, amb una actitud molt irresponsable, fa servir amb molta freqüència Catalunya per aconseguir una millor posició a la resta d'Espanya. Ja sé que a Catalunya, per part d'algun partit, s'intenta col·locar al mateix nivell el PP i el PSOE. No és la mateixa actitud. Si el PSOE no hagués tingut clar el nou model autonòmic, no hauria sortit. El tenim, perquè els socialistes vam apostar molt fort. Per això crec que és molt injust quan es planteja que hi ha una posició simètrica entre el PSOE i el PP.
Li recordo que Barreda, Fernández Vara... quan va sorgir el tema de l'Estatut van plantejar una forta batalla. I també amb el sistema de finançament.
Quan Catalunya va obrir el debat sobre l'Estatut, érem conscients que s'obria una nova etapa. I quan això passa, hi ha veus que estan d'acord en algunes coses, i altres no les comparteixen. Això forma part del debat i no ha d'escandalitzar ningú.
Guerra i altres dirigents van arribar a posar contra les cordes Zapatero durant la tramitació.
És veritat que Zapatero va fer una aposta per l'Estatut. Ell s'hi va comprometre, mentre que és veritat que altres dirigents el van veure amb més reticències. Però el que n'ha resultat ha estat un text que avança en l'autonomia, i això es veurà de manera molt més positiva al llarg del temps.
Com veu l'impuls sobiranista de Catalunya? Creu que és conjuntural o en uns anys pot ser fins i tot independent?
Estic convençut que la dinàmica és la de construir més Europa i no la de dividir-la. El que és positiu pels catalans és tenir una bona integració en el projecte europeu i en l'espanyol amb una autonomia forta. Aquest és el projecte a què donen suport la gran majoria de catalans.
No creu que CiU vagi cada cop més cap a la independència?
Si CiU és radicalitza, perdria el suport de molta gent moderada que l'ha estat recolzant.
I el pacte fiscal que Mas vol discutir el 2012, té alguna possibilitat si mana el PSOE?
Volem veure com es planteja tot això... Som conscients, i ells també, que tenim una Constitució que ens marca unes línies que no podem traspassar. El govern espanyol no pot fer-ho. Es pot canviar la Constitució? Sí. Amb l'actual Constitució es poden traspassar les línies? No.
En tot cas Rajoy sí ha dit que estava disposat a escoltar-ho.
Escoltar és un exercici que estem disposats a fer tots els partits responsables. Però s'ha de saber quins són els límits que marquen les nostres lleis.
Fins a quin punt enverina la relació entre els governs català i aragonès la pugna per l'art sacre de la Franja?
No és còmode. És un debat que ja fa temps que s'hauria d'haver superat, respectant les sentències dels tribunals de l'Església. Quan hi ha un problema, l'Església té autoritat per decidir. Tots els bisbes catalans han firmat un acord reconeixent-la. Això és una part important. I admeten que el propietari de la col·lecció és el bisbe de Barbastre-Monsó. Crec que estem al final d'un conflicte que no s'hagués hagut de produir.
Està plenament satisfet amb la llei de llengües d'Aragó? És tot el que es podia fer?
Amb l'Estatut que tenim és tot el que es podia fer. És una llei que reconeix el català i l'aragonès. És una riquesa i un patrimoni cultural d'aquesta comunitat, i en cap cas un problema.
A dia d'avui Barcelona és un dels ajuntaments que més perilla que perdin?
No ho crec. Estic convençut que Hereu continuarà governant.
Hereu sembla que vol actuar al marge del PSOE i el PSC, està dolgut per les primàries?
Les primàries li han anat molt bé. Avui és molt millor candidat; és més fort.
Hi ha qui tem que a partir del 22-M el mapa estatal es tenyirà tot de blau. Això el neguiteja?
Farem tot el possible perquè no sigui així. El PP ha fet grans celebracions d'unes eleccions que no s'han produït. Jo els recomano que estiguin tranquils, perquè poden endur-se algun disgust. Abans del 2004, el PP ens portava deu punts d'avantatge i vam guanyar.
Al PSOE, però, hi ha molta gent nerviosa pensant que perdrà.
Als que estan nerviosos els dic que es tranquil·litzin, perquè tindrem un millor resultat del que diuen les enquestes.
Sobre el debat successori, fa un temps que no s'escolta que Zapatero és el millor actiu del PSOE per a les generals. Hi ha hagut algun canvi?
Jo ho continuo pensant. I al partit estem treballant amb la hipòtesi que el candidat natural és el president del govern. Zapatero ha hagut de prendre decisions molt difícils, que ha d'explicar, però que són imprescindibles. Que no ha estat ben explicat i que el ciutadà té dificultats per entendre-les? Això és veritat aquí, a Alemanya i a tot arreu.
Però cada cop al PSOE hi ha més pressió, perquè digui ja si es queda o se'n va.
Ell ha dit que vol administrar els seus temps. I ens ha demanat que li respectem.
No tothom ho fa.
El PSOE és un partit molt gran, que ni és hermètic ni és uniforme. Així que és possible que hi hagi moltes opinions. Sempre ha estat així, és la nostra manera de ser. Però l'actitud és la de respectar el que ens ha demanat el president del govern.