Els bolets del PSC

Dins el PSC comencen a haver-hi persones que ensumen quin és el millor camí per al país. Vist i comprovat que a Espanya no la canviaran, alguns socialistes ja han deixat enrere les pretensions autonomistes i comencen a allunyar-se del sector espanyolista, normalment pròxim al cinturó roig.

L'exconseller d'Educació i membre de l'executiva del PSC Ernest Maragall ha comunicat la necessitat del PSC d'alliberar-se de certes “cotilles” que no li deixen ser el “gran partit de l'esquerra catalana”. L'exconseller dóna per acabat el trident José Montilla, Miquel Iceta i José Zaragoza al capdavant de la direcció del PSC: “Aquest període s'ha acabat”, declarava.

El camp socialista ea ple de males herbes. De tant en tant sortia alguna flor com Castells, Tura o Geli, però sempre acabava per pansir-se o florir-se. Després de les recents tempestes provocades per les retallades, atacs a la llengua o actes d'incomprensió envers la nació catalana, van sorgint bolets, i cada cop n'hi ha més, i la majoria són rovellons, que amb paciència i treball aconseguiran canviar el camp de males herbes per a fer-lo aprofitable i productiu.

L'exconseller Maragall no vol formar un altre partit, creu que seria “absurd”, i optarà des de dins per girar el rumb socialista cap a una “òptica genuïnament catalana”.

Maragall és un bon rovelló i no està sol, darrerament ha nascut el col·lectiu Socialista Penedès –Catalunya que aposta per un estat propi i s'afermant-se en la necessitat d'estar al marge de la tutela del PSOE i deixar la porta oberta a “optar sense complexos per a la construcció pacífica d'un Estat propi en el marc de l'Unió Europea”.