Castells SA

El món cas­te­ller està que bufa des que en l'edició de dimarts aquest diari va fer públic el debat que s'està duent a terme a la Coor­di­na­dora de Colles Cas­te­lle­res després que el repre­sen­tant dels Cas­te­llers de Vila­franca anunciés que aquesta for­mació està estu­di­ant incloure publi­ci­tat a la seva camisa. A corre-cuita, els verds van voler des­men­tir la notícia afir­mant que aquesta tem­po­rada no estava pre­vist incloure cap patro­ci­na­dor en la seva ves­ti­menta.

És evi­dent que no hi havia res tan­cat, però el debat ja està en l'aire, tant si aquell anunci era una volun­tat a mitjà ter­mini, una oferta en ferm o un sim­ple glo­bus sonda. No patiu, el dia 26 hi ha assem­blea de la Coor­di­na­dora de Colles Cas­te­lle­res de Cata­lu­nya i sor­ti­rem de dub­tes sobre quina és la volun­tat real de la colla vila­fran­quina.

La troca, però, està més que embo­li­cada, ja que una decisió uni­la­te­ral podria per­ju­di­car greu­ment la resta de colles, no només per un pos­si­ble des­pres­tigi d'aquesta acti­vi­tat, sinó també perquè peri­lla­ria el con­veni amb l'únic patro­ci­na­dor pri­vat dels cas­te­llers, Estre­lla Damm, que ajuda a pagar l'asse­gu­rança però no obliga a incloure cap logo­tip a les cami­ses.

Així doncs, aquest debat sobre la lli­ber­tat indi­vi­dual de cada colla xoca amb les nor­mes mínimes de for­mar part d'una col·lec­ti­vi­tat. I és que, per més bons cas­tells que es facin, una colla no és res sense la resta del món cas­te­ller.

Però encara hi ha una altra qüestió més impor­tant. Amb o sense crisi, les colles cas­te­lle­res han anat fun­ci­o­nant més o menys bé durant molts anys sense la neces­si­tat de patro­ci­nis d'aquest tipus. Així doncs, què es faria amb les injec­ci­ons milionàries dels patro­ci­na­dors? Aquí s'obre una porta peri­llosa, ja que es pot començar així, con­ti­nuar amb fit­xat­ges i, qui sap, aca­bar amb un límit de cas­te­llers extra­co­mu­ni­ta­ris i una diada de la lliga entre els Amena Xiquets de Vila­franca i els Voda­fone Cas­te­llers de Girona.

Tot això coin­ci­deix amb un moment dau­rat en què els cas­tells s'han gua­nyat el pres­tigi i l'estima de la soci­e­tat cata­lana i de tot el món, que ha valo­rat els seus valors coo­pe­ra­tius i soli­da­ris. Ja hi ha massa coses espat­lla­des per la pro­fes­si­o­na­lit­zació, els diners i l'eli­tisme. Dei­xem, si us plau, els cas­tells a banda.