Política

Els bisbes renoven el seu compromís amb els trets nacionals de Catalunya

Fan públic un document coincidint amb el 25è aniversari del text ‘Arrels cristianes de Catalunya'

Els prelats fan una aproximació al sobiranisme

Els bis­bes cata­lans han reno­vat el seu com­promís i reco­nei­xe­ment amb “els trets naci­o­nals pro­pis de Cata­lu­nya”, amb la publi­cació del docu­ment Al ser­vei del nos­tre poble, ela­bo­rat amb motiu del 25è ani­ver­sari del text que va fer l'epis­co­pat català Arrels cris­ti­a­nes de Cata­lu­nya.

Els bis­bes, que es rea­fir­men en el con­tin­gut del docu­ment apro­vat el 1986, reno­ven el seu “pro­fund amor pel país” i reco­nei­xen “la per­so­na­li­tat i els trets naci­o­nals pro­pis, en el sen­tit genuí de l'expressió”. També defen­sen “el dret a rei­vin­di­car i pro­moure tot el que això com­porta”, en clara al·lusió a les noves deman­des del país. Fan d'aquesta manera una certa apro­xi­mació al sobi­ra­nisme. A més, cre­uen que la iden­ti­tat i la cul­tura cata­la­nes no es poden enten­dre sense la presència de la fe cris­ti­ana.

Segons els pre­lats, en el con­text euro­peu el poble català “vol i pot ofe­rir la seva con­tri­bució des de l'espe­ci­fi­ci­tat, arre­lant en la seva història, la seva cul­tura i la seva llen­gua mil·lenàries”. Hi afe­gei­xen que els drets pro­pis de Cata­lu­nya estan fona­men­tats en la seva mateixa iden­ti­tat com a poble. Reco­nei­xen que la soci­e­tat cata­lana ha d'afron­tar nous rep­tes i aspi­ra­ci­ons sobre la forma política con­creta en què s'ha d'arti­cu­lar i com s'ha de rela­ci­o­nar Cata­lu­nya amb “els altres pobles ger­mans d'Espa­nya” en el con­text euro­peu.

Opci­ons polítiques

Tot i aquest reco­nei­xe­ment, aler­ten que no cor­res­pon a l'Església optar per una deter­mi­nada pro­posta, encara que defen­sen “la legi­ti­mi­tat moral de totes les opci­ons polítiques que es basin en el res­pecte de la dig­ni­tat ina­li­e­na­ble de les per­so­nes i dels pobles i que recer­quin amb paciència la pau i la justícia”. Al·ludei­xen així al dret a deci­dir.

Per afron­tar aquests rep­tes, els bis­bes enco­rat­gen els impli­cats a seguir “el camí del diàleg i l'entesa” entre totes les parts per arri­bar a solu­ci­ons jus­tes. “El futur de la soci­e­tat cata­lana està ínti­ma­ment vin­cu­lat a la seva capa­ci­tat per inte­grar la diver­si­tat que la con­fi­gura”, diuen.

En el text també defen­sen que els estu­dis històrics i sociològics con­fir­men que la cul­tura i la iden­ti­tat cata­la­nes són el que són actu­al­ment en part gràcies a la presència de la fe cris­ti­ana, ja que aquesta ha “con­tribuït deci­si­va­ment en la con­fi­gu­ració de la iden­ti­tat cata­lana”.

El docu­ment no evita l'autocrítica i reco­neix “les man­can­ces i els errors” que hagin pogut tenir com a mem­bres de l'Església. “Humil­ment” dema­nen en aquest sen­tit perdó, però hi afe­gei­xen que l'Església ha tin­gut un paper “insubs­tituïble” en la història de Cata­lu­nya.

El docu­ment recorda que l'arqui­tecte Antoni Gaudí i la dedi­cació de la Sagrada Família a càrrec del papa Benet XVI han permès “redes­co­brir un gran tes­ti­moni con­tem­po­rani de la fecun­di­tat de les arrels cris­ti­a­nes” a la soci­e­tat cata­lana.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.