L'Estat idea una amnistia fiscal per destapar l'ocupació oculta
El Ministeri de Treball sospesa des de la rebaixa de cotitzacions fins al perdó per fer aflorar empreses d'economia submergida
L'encaix legal sembra dubtes
Nega que arribi als 4 milions de llocs de treball i al 23% del PIB
Després de ser un tabú per a La Moncloa des de l'inici de legislatura, el govern espanyol s'aboca en el seu últim any de mandat al desafiament de destapar l'economia submergida. Com que es tracta d'una activitat que per definició és oculta i no legal perquè esquiva Hisenda, el Ministeri de Treball sospesa un ventall de mesures de gràcia a les empreses que van des de l'amnistia fiscal i el perdó passant per una rebaixa de cotitzacions socials perquè facin aflorar els llocs de treball que a l'Estat neden al mar de l'economia submergida.
El ministre de Treball, Valeriano Gómez, va ser l'encarregat de tirar la tovallola en el combat que l'Agència Tributària lliura contra l'economia oculta i va avançar un armistici en els propers mesos. Una treva que pretén fer emergir els llocs de treball amagats en activitats com la venda il·legal al carrer, cangurs i cuidadors de gent gran que no cotitzen a la Seguretat Social o serveis que no facturen l'IVA.
Com a premi perquè les empreses creuin el Rubicó de la legalitat, el ministre de Treball no va precisar si l'al·licient del pla serà el perdó del deute fiscal o nous incentius. “Cal barrejar sàviament les dues coses perquè no és fàcil amb la nostra legislació aplicar un perdó o una amnistia, però prefereixo no entrar en els detalls”, es va limitar a relatar Valeriano Gómez.
Curiosament, el nou zel de l'executiu no neix tant per fer complir la llei sinó per “millorar la sostenibilitat de les finances públiques”. És a dir, que el detonant és el que l'Estat deixa de recaptar en impost de societats i IVA o en cotitzacions a la Seguretat Social ara que ha de passar del 9,2% al 6,1% de dèficit.
L'última estimació del pes de l'economia oculta a l'Estat espanyol és de la Fundació de les Caixes d'Estalvis (Funcas), que al març va xifrar l'activitat submergida actual en el 23,7% del PIB. Si bé la llegenda popular diu que les crisis fan disparar l'ocultació, l'estudi de Funcas coordinat pel catedràtic de la Universitat Rei Joan Carles Ignacio Mauleón constata que el seu progressiu augment és constant en bonança i en recessió. Si el 1980 suposava el 12% del PIB, en el cicle de bonança 2001-2004 era el 30% del PIB. Si en vint anys l'economia oficial s'ha duplicat, la submergida s'ha multiplicat per quatre.
Els diners que esquiven el circuit legal anualment s'enfilen de mitjana als 32.735 milions, mentre que el nombre de llocs de treball no declarats arriba als 4,7 milions, una bossa similar als desocupats que registra ara l'enquesta de població activa (EPA). Com que el PIB submergit és una font d'injustícia perquè el pes impositiu recau només sobre l'activitat oficial, Funcas sosté que la pressió fiscal (percentatge del sou que es destina a pagar impostos) cauria del 35,6% al 28,8% si l'activitat oculta emergís a la superfície.
El Mediterrani i Suècia
A l'espera de perfilar el pla, però, el titular de Treball no creu que la bossa oculta ascendeixi a 4 milions d'empleats i superi el 20% del PIB estatal. “Es tracta de supòsits que no se sostenen”, va negar Gómez menystenint les xifres de l'estudi de Funcas.
El ministre de Treball no amaga que a Espanya hi ha instal·lada la creença popular que l'economia submergida és un atribut propi. Una sospita que ara és alimentada, a més, per l'elevadíssima taxa d'atur que en comunitats com Andalusia i Canàries ha vorejat el 25%, que algun expert jutja com a insostenible en una societat. “Als països del sud d'Europa i del Mediterrani no és major que a l'Europa central, no tenim un volum d'economia submergida més gran que a Alemanya o Suècia encara que escoltem el contrari”, rebat el ministre Gómez.
El titular de Treball va demostrar que havia après la lliçó del seu predecessor Celestino Corbacho, que el gener del 2010 era linxat públicament després d'atrevir-se a quantificar l'economia informal entre el 16% i el 20% del PIB.
Com que posar una xifra no deixa de ser l'admissió del volum del fracàs en la persecució del frau, Gómez va confessar que “per deformació professional” en té una opinió formada però que prefereix callar “perquè quan en parla el ministre de Treball s'obre la caixa dels trons dels comentaris”.
La negociació col·lectiva, a l'abril
La reforma de la negociació col·lectiva està encarrilada però patronal i sindicats han decidit donar-se un mes de pròrroga per negociar-ne els serrells i poder firmar l'acord a mitjan abril. Així ho van anunciar Cándido Méndez (UGT) i Ignacio Fernández Toxo (CCOO) en la seva cita a La Moncloa amb José Luis Rodríguez Zapatero.
L'acord dels convenis no inclourà cap retoc al model salarial més enllà de valorar la vigència de l'actual, lligat en part a l'IPC. La UGT i CCOO mantenen que no negocien entrar als òrgans de govern de l'empresa sinó reforçar les comissions paritàries i que quan venci el conveni s'entri en un arbitratge voluntari i sense fixar ultimàtums.
En la compareixença per oferir la visió de La Moncloa, el titular de Treball, Valeriano Gómez, va concedir que un mes de pròrroga és just per firmar l'acord però va alertar que reformarà els convenis per decret si no hi ha entesa.