Res no és el que sembla

El ciu­tadà Artur Mas ha fet saber que el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat és inde­pen­den­tista en la inti­mi­tat. Ben aviat, el líder de CiU votarà en seu par­la­men­ta­ria con­tra la ini­ci­a­tiva pre­sen­tada pels col·legues sobi­ra­nis­tes per enge­gar el procés seces­si­o­nista com més aviat millor. Aquesta con­tra­dicció mil·lime­trada reforça l'actual estratègia del govern de pres­si­o­nar Madrid amb la rei­vin­di­cació per­ma­nent de la sobi­ra­nia fis­cal; pri­mera etapa per a alguns de la recla­mació de la inde­pendència; per a altres, un objec­tiu pragmàtic com a eina anti­crisi.

La decisió de CDC d'ins­tru­men­ta­lit­zar a consciència la con­sulta popu­lar que des fa uns mesos recorre el país per uti­lit­zar-la com a advertència del que podria arri­bar a pas­sar si un dia fos con­ve­ni­ent que passós no sem­bla, però, impres­si­o­nar Madrid. El govern del PSOE no està per sub­ti­le­ses de saló; cap­fi­cat per l'eco­no­mia, per les exigències ale­ma­nyes, pel debat suc­ces­sori i per un PP que s'enfila a les enques­tes, res­pon dema­nant reta­lla­des en la des­pesa pública. L'ambigüitat con­ver­gent inco­moda el socis d'Unió, con­fon els par­tits inde­pen­den­tis­tes ofi­ci­als, dóna ales al dis­curs alar­mista del PP i aug­menta la per­ple­xi­tat dels soci­a­lis­tes cata­lans. Sem­bla, doncs, un movi­ment polític com­plex; que també podria tenir efec­tes secun­da­ris, com ara l'aug­ment de la incre­du­li­tat i la des­con­fiança del ciu­tadà res­pecte de la classe política.

Els cata­lans ens fem notar per una certa habi­li­tat en el dis­curs de les nos­tres coses. Mol­tes coses se suposa que repre­sen­ten més del són en rea­li­tat, massa vega­des donem a les nos­tres acci­ons i parau­les un sen­tit que només nosal­tres ente­nem i després ens lamen­tem que la resta de la huma­ni­tat no ho enten­gui. Així, seguint aquesta lògica vir­tu­osa, segons la qual el Barça seria més que un club o la Caixa més que un banc, no pot sor­pren­dre que la con­sulta popu­lar vul­gui ser més del que real­ment és, una hàbil mani­o­bra per fer créixer el sen­ti­ment sobi­ra­nista, un exer­cici volun­ta­rista i fes­tiu, més sem­blant a una reco­llida de fir­mes que a un referèndum. El pre­si­dent Mas amb la seva forma d'actuar en aquesta matèria sem­bla­ria posar les coses al seu lloc, sepa­rant el país real del país ima­gi­nat. Podria ser, però també podria ser tot el con­trari. Vés a saber. Res no és el que sem­bla.