[D]
1
Cultura
barcelona - 9 abril 2011 2.00 h

Un actor compromès

Mor als 77 anys Alfred Lucchetti, després d'una intensa carrera al teatre, la televisió i el cine. Tot i debutar als 39 anys, va fer més d'un centenar de treballs

- barcelona

“Alfred Lucc­hetti ente­nia el tea­tre com una eina d'impli­cació i trans­for­mació social”. Joan Maria Gual, pre­si­dent de l'Asso­ci­ació d'Actors i Direc­tors Pro­fes­si­o­nals de Cata­lu­nya (AADPC), par­lava així ahir del que va ser un dels fun­da­dors i pre­si­dent de l'enti­tat, poc després de la seva mort. El con­se­ller de Cul­tura, Fer­ran Mas­ca­rell, també n'ha des­ta­cat el seu ves­sant de “ciu­tadà com­promès amb la soci­e­tat i amb les seves con­vic­ci­ons” i com a “llui­ta­dor incan­sa­ble a favor de la justícia social; la cul­tura cata­lana el tro­barà a fal­tar”.

L'actor va morir ahir a Bar­ce­lona, la mateixa ciu­tat que el va veure néixer fa 77 anys i pocs dies. Les seves des­pu­lles seran a la sala de vet­lles del tana­tori de Les Corts avui entre les 14.30 i les 21 h, i el fune­ral serà al mateix tana­tori, demà a les 12.30 h.

Alfred Lucc­hetti era germà del també actor Fran­cesc Lucc­hetti i del polític Antoni Lucc­hetti, i es va impli­car durant un temps en la política afi­li­ant-se al PSUC. No es va dedi­car pro­fes­si­o­nal­ment a l'actu­ació fins als 39 anys, quan va ser aco­mi­a­dat de l'empresa química on tre­ba­llava. Mal­grat això, va començar a enca­de­nar papers de secun­dari en pel·lícules i obres de tea­tre, i a par­ti­ci­par en
tele­films, sèries i pro­gra­mes de tele­visió fins a acu­mu­lar més de 100 tre­balls, segons l'AADPC. La base de dades de cinema i tele­visió IMDB és més gene­rosa: té regis­trats prop de 130 tre­balls només en
cinema i tele­visió.

Els drets dels actors

En qual­se­vol cas, la seva va ser una car­rera intensa i prolífica, que el va por­tar a tre­ba­llar bona part de la pro­fessió a Cata­lu­nya, i també a defen­sar els seus drets. Joan Maria Gual va recor­dar la seva feina al cap­da­vant de l'Asso­ci­ació d'Actors i direc­tors Pro­fes­si­o­nals, de la qual va ser un dels fun­da­dors, i direc­tor entre el 1988 i el 1995. “Era una per­sona molt
impli­cada –recorda–, va llui­tar molt pels drets dels tre­ba­lla­dors d'aquesta pro­fessió”. El tea­tre, per
a ell, “era una manera d'enten­dre la vida”.

Com li ha pas­sat a altres actors de la seva gene­ració, mal­grat l'extensa
car­rera tea­tral i les nom­bro­ses apa­ri­ci­ons al cinema, va ser la tele­visió que va popu­la­rit­zar Alfred Lucc­hetti, sobre­tot gràcies als papers d'Andreu
a Poble­nou i de Sebastià
a Nis­saga de Poder. També va par­ti­ci­par a Jet
lag, de T de Tea­tre, i a Labe­rint d'ombres, totes sèries de TV3..

Del seu extens reper­tori tea­tral, des­taca L'heroi, de San­ti­ago Rusiñol,
diri­git el 1982 per Fabià Puig­ser­ver, o La filla del Mar, d'Àngel Gui­merà,
repre­sen­tat al Romea el 2000. El 1995 va tra­duir
i pro­ta­go­nit­zar l'obra
Filu­mena Mar­tu­rano, d'Edu­ardo de Filippo.

Secun­dari de luxe

Pel que fa al cinema, des­ta­quen els seus papers, gai­rebé sem­pre de secun­dari, amb Josep Maria Forn (Com­panys, procés a Cata­lu­nya, Ho sap el minis­tre i El coro­nel Macià), Antoni Ribas (va inter­pre­tar Ler­roux a La ciu­tat cre­mada, el 1976, i va par­ti­ci­par a les tres parts de Victòria) i Jordi Cadena (La oscura his­to­ria de la prima Montse, el 1977, i La senyora, el 1987).

Entre els pre­mis rebuts al llarg de la seva intensa tra­jectòria, des­ta­quen la Creu de Sant Jordi (1995), el Max de Tea­tre (2001), el Premi Honorífic de Cinema 1994 de
la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya i dos pre­mis Butaca,
el 1997 i el 2001.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a