L'“ara no toca”

Si algú té els drets d'autor de l'expressió “ara no toca” és, sense cap mena de dubte, l'expre­si­dent Jordi Pujol. Va gover­nar durant 23 anys i va fer ser­vir l'“ara no toca” en milers d'oca­si­ons. La feia ser­vir quan no volia anar a algun lloc, quan al Par­la­ment s'havia de rebut­jar alguna ini­ci­a­tiva, quan algú li feia alguna petició que ell con­si­de­rava ino­por­tuna i, sobre­tot, quan els peri­o­dis­tes li fèiem pre­gun­tes que a ell no li agra­da­ven. Deia “això, ara no toca” i que­dava tan ample. I nosal­tres amb un pam de nas. El pre­si­dent Pujol es va reti­rar –enre­ti­rar, vaja– i ara ha tras­pas­sat l'“ara no toca” a CiU, que és qui en devia tenir la patent i nosal­tres no ho sabíem. Avui el Par­la­ment debatrà la inde­pendència de Cata­lu­nya. I CiU, ja ho va adver­tir ahir el por­ta­veu del govern, Fran­cesc Homs, dirà això de l'“ara no toca” que tan agrada dir als con­ver­gents. “La nos­tra pri­o­ri­tat no passa per la secessió, i no vota­rem una pro­posta que ara divi­di­ria la soci­e­tat cata­lana”, diu Homs. La res­posta sem­bla rao­nada i no es pot pas dir que CiU tingués la inde­pendència en el seu pro­grama elec­to­ral. Cert. L'únic pro­blema de l'“ara no toca” l'ha reco­ne­gut fa qua­tre dies l'expre­si­dent Pujol en la con­ferència que va fer a la Pom­peu Fabra. Una llista d'oca­si­ons –lle­giu fra­cas­sos– en què el seu sen­tit d'estat li va fer donar suport al PSOE i al PP cre­ient que l'Espa­nya fede­ral encara era pos­si­ble. Ara la pas­ta­naga que ens posen és el pacte fis­cal, i per això “ara no toca” votar la inde­pendència. Artur Mas no donarà suport a la pro­posta de Soli­da­ri­tat. No toca. El risc és que d'aquí a uns anys Mas hagi de fer una con­ferència solemne com la de Pujol.