Universitaris al carrer

“Juventud sin futuro”, és el nom d'una xarxa social que reuneix diversos col·lectius d'estudiants, que els darrers dies han sortit al carrer. Mitjançant Internet han convocat una manifestació el dia 7 d'abril a Madrid, per mostrar el seu rebuig envers les mesures que està adoptant l'actual govern, a fi de fer-li front a la crisi actual.

Un bon rosari de greuges és el que ha mogut aquesta gent a començar alguna cosa que podria ser important. En primer lloc rebutgen un pla d'estudis que té objectius netament mercantilitzats i que cerca la rendibilitat abans que no la formació i el coneixement. A l'àmbit laboral denuncien la precarietat en la qual han caigut les condicions de treball en què s'hi troba el jovent, com ara la temporalitat, les intencions d'evitar la negociació col·lectiva, sous un 40 % més baixos que les persones adultes. I pel que fa als plans de jubilació es queixen per haver de jubilar-se als seixanta-set anys, havent hagut de cotitzar abans al menys durant trenta-set anys. Aquest greuge té greus conseqüències si pensem que requereix una incorporació al treball que no és tan fàcil d'aconseguir; s'ha d'entrar a treballar abans dels trenta anys, cosa que no sempre passa. Per altre costat, en la mesura que és retarda l'accés al treball s'hi fa mes costera amunt l'adquisició d'un habitatge, el dret al qual aquests joves posen com un dels principals objectius a reivindicar i com un valor irrenunciable. Altre tema que cal no perdre de vista és la quantitat d'atur que pateix aquest sector de la població; prop del 40%! Els joves també reivindiquen el seu dret a ésser protagonistes d'un canvi per capgirar la situació i assolir el seu lloc en una societat que ara els té marginats, i afirmen en un dels seus eslògans més corejats que “ja no tenen por”. Malgrat que la convocatòria ha tingut un èxit relatiu, la importància d'aquesta no es pot menysprear atès que els joves sols comptaven amb les pròpies forces i no cap partit ni sindicat ha intervingut en l'afer, encara que sembla ser que a última hora s'ha solidaritzat la CGT.

Una vegada més, la xarxa ha estat el mitjà de crida tot aconseguint aplegar 4.000 estudiants en la capital de l'Estat. També a Barcelona, Sevilla, Almeria, València, Múrcia, Alacant, Salamanca, així com a Galícia s'ha secundat la manifestació de diverses maneres, i desconeixem el resultat del que haurà esdevingut en altres capitals de província. A Madrid la policia va detenir 13 manifestants. Alguns col·lectius socials no estrictament jovenívols o universitaris sembla que també han donat suport a l'acte.

Aquest esdeveniment, tot i que no estiga explícitament en les seues propostes, connecta amb altres de semblants característiques esdevinguts a alguns països europeus com per exemple Anglaterra, França, Grècia, Itàlia i Portugal. És la revolta incipient però emergent, d'una part de la societat que porta molt temps malmenada i arraconada i no està disposada a continuar amb el cap cot. El brot pot tenir altres formes de prendre la veu i continuar les propostes fins on no podem albirar ara mateix. Hui dia és més important tenir imaginació que no pas molts mitjans i grans infraestructures. Hom pot engegar un negoci amb un suport virtual del qual pot obtenir grans beneficis i per contra, estem observant com grans empreses de llarga tradició i bona cartera de clients se'n van a terra.

Algú haurà de prendre bona nota i afrontar la situació, posant remei a les causes i no als efectes, perquè les persones tenen un límit i aquest s'ha ultrapassat ja fa temps. Aquest sector de la societat sembla que ha dit prou perquè ja són molts, massa anys, arreplegant les molles que cauen de taula. Taula a vessar de menges, fruites i llepolies que sols poden menjar aquells de la corbata i coll dur, eurodiputats i grans financers. Pels altres les engrunes; alguns ni les arriben a tastar.

Indigneu-vos!