Postals des de Salou

La postal de Salou no es pot reduir al pas d'una ventada britànica que put a acetona i que no encerta el forat a l'hora d'orinar. Això ho sap tothom, fins i tot els que no som de Salou. I ho sap sobretot l'Ajuntament, que cada any es veu obligat a defensar-se de les crítiques injustes que li plouen perquè permet la celebració d'un macrofestival ludicoesportiu que atrau milers d'universitaris desinhibits. El festival no té culpa de res, els desinhibits tampoc. Els únics que convé separar del ramat són els que, aprofitant l'estada al municipi, tenen comportaments antisocials, però d'això ja se n'encarrega o se n'hauria d'encarregar la llei. Perquè aquesta és la clau de la qüestió: a ningú no li agrada haver de compartir una vetllada amb l'incivisme disfressat de turisme, però els atacs que reben les autoritats locals per atemptar suposadament contra un model determinat d'oferta passen per alt el fet que ja existeix una normativa redactada per perseguir i castigar els qui s'ho guanyen. Què més volen? Prohibir preventivament el bon temps?

Rere les crítiques hi ha, a més, la visió elitista dels qui mai no haurien volgut compartir l'oci mariner. Els mateixos que tota la vida s'han pixat a dins del mar són els que ara s'indignen perquè jovenalla estrangera expulsa durant uns dies la seva suor a les platges nostrades. És la indignació dels que fondegen els seus vaixells oliosos davant les cales verges i després troben fastigós el formiguer que planta la tovallola a la sorra; dels qui sempre s'han pensat que tenien dret a esguerrar-nos el litoral amb la contaminació dels seus ports esportius i a segrestar-nos el paisatge amb xalets que només habiten algunes setmanes a l'any. Són aquests, els que de veritat ens han espatllat els estius, els qui ara es tapen el nas perquè Salou els ofèn. Els que, si poguessin, encerclarien tots els festivals de la natura i ens farien pagar una entrada massa cara per impedir-nos gaudir-ne com fins ara.