Més hores que els nòrdics

La febre reta­lla­dora del govern català ha tocat de ple una de les mesu­res estre­lla i més con­tro­ver­ti­des del tri­par­tit: la implan­tació de la sisena hora a les esco­les de primària públi­ques. La mesura va tenir el suport dels qui cele­bra­ven la fi d'un greuge amb l'ense­nya­ment con­cer­tat, que feia una hora més de classe diària, i el rebuig dels sin­di­cats majo­ri­ta­ris del ram en el sec­tor públic, que denun­ci­a­ven que no ser­vi­ria per millo­rar la qua­li­tat de l'ense­nya­ment.

Qua­tre anys després de la seva implan­tació, no s'ha fet cap ava­lu­ació seri­osa sobre els bene­fi­cis de la sisena hora, però la con­se­llera d'Ense­nya­ment, Irene Rigau, va avançar ahir que no ha supo­sat una millora dels resul­tats acadèmics. Els experts con­sul­tats per aquest diari tam­poc no veuen gens clars els bene­fi­cis d'allar­gar la jor­nada esco­lar dels nens i nenes.

“A Cata­lu­nya fem gai­rebé el doble d'hores lec­ti­ves que en els països nòrdics i això no es tra­du­eix en més èxit esco­lar”, remarca David Alti­mir, secre­tari de l'Asso­ci­ació de Mes­tres Rosa Sen­sat. Alti­mir recorda que la seva asso­ci­ació ja va ser “crítica” amb la mesura de l'ante­rior govern i ara con­fia que la supressió de la sisena hora ajudi a aca­bar amb el “dese­qui­li­bri” que hi ha entre les hores que els alum­nes de primària pas­sen a l'escola (actu­al­ment trenta) i les hores de docència dels mes­tres. “Ens sem­bla bé que els docents pas­sin a fer més hores de classe” –diu el secre­tari de Rosa Sen­sat–. “Amb el plan­te­ja­ment de la sisena hora els nens tenen massa mes­tres dife­rents al llarg de la set­mana i la tasca de tuto­ria del mes­tre se n'ha res­sen­tit”, denun­cia.

En el mateix sen­tit es pro­nun­cia Enric Roca, vice­degà de la Facul­tat d'Edu­cació de la Uni­ver­si­tat Autònoma de Bar­ce­lona (UAB). Roca recorda que “la sisena hora no es fa amb caràcter lec­tiu perquè si s'hagués fet així s'hau­ria d'haver pagat també a l'escola con­cer­tada i no hi ha diners per fer-ho”. Aquest fet, segons el vice­degà, obre inter­ro­gants sobre la “qua­li­tat” d'aquest temps extra. Com Alti­mir, Roca apunta que “en alguns països d'Europa fan menys hores i tenen millors resul­tats” i no creu que hi hagi risc d'estig­ma­tit­zació per als alum­nes amb més difi­cul­tats que facin una hora més que els seus com­panys de classe: “Els estu­di­ants ja tenen ofer­tes edu­ca­ti­ves molt dife­rents. N'hi ha que fan clas­ses de reforç, uns que tenen ordi­na­dor i uns que no, d'altres que tenen molts lli­bres a casa i d'altres que fan clas­ses d'anglès”. “L'impor­tant –afe­geix– és que es garan­teixi que no se supri­mirà la sisena hora als cen­tres on cal­gui ni als alum­nes que ho neces­si­tin”.

Per Mario Izco­vich, psicòleg expert en edu­cació, allar­gar la jor­nada esco­lar més enllà de les cinc hores diàries només tin­dria sen­tit si aquest temps s'invertís “per fer els deu­res de manera més per­so­na­lit­zada i diri­gida”. “Els nens pas­sen massa temps a l'escola i, a sobre, després a casa, han de fer deu­res. No tenen temps per a altres coses”, lamenta. “'L'escola no és una guar­de­ria, s'ha de poten­ciar la qua­li­tat, no la quan­ti­tat” –argu­menta–. Izco­vich pro­posa que l'horari esco­lar “comenci abans i s'acabi al mig­dia”, com fan en alguns països nòrdics i en altres lati­tuds.