Cultura

Novel·la

Confessions d'un canalla

Si Guy Ritc­hie, el direc­tor i guio­nista de Lock and Stock i de Snatch: porcs i dia­mants, fos català, pot­ser es plan­te­ja­ria adap­tar al cine aquesta novel·la de Jaume Puig (Bla­nes, 1962). Bru­tal, acce­le­rada i nota­ble­ment diver­tida, Moms­sen és la història, con­tada per ell mateix, de Robert Moms­sen, un advo­cat que no creu en la justícia (més ben dit: que se'n refot de la manera més cínica) i que es com­porta com un ani­mal sal­vatge amb cor­bata: sem­pre fidel a les pròpies pul­si­ons, sense la res­tricció del més mínim sen­tit de la moral i sem­pre dis­po­sat a cedir a les temp­ta­ci­ons més negres i peca­mi­no­ses.

És un encert de l'autor que la novel·la se'ns pre­senti com una con­fessió, directa i sense manies, pue­ril­ment des­car­nada, del mateix pro­ta­go­nista, perquè la manera com aquest s'expressa ja ens en mos­tra per­fec­ta­ment el caràcter. Cana­lla, cruel i sen­tenciós, Moms­sen és un com­pendi de tots els vicis, bai­xe­ses i crims ima­gi­na­bles. Tan­ma­teix, té també un punt d'ingenuïtat que el fa fas­ci­na­do­ra­ment pin­to­resc. Vull dir que és tan desen­fa­dat i tru­cu­lent que fa gràcia. I que resulta més risi­ble que perillós, més tras­tor­nat i deli­rant que clàssi­ca­ment mal­vat o sinis­tre.

L'argu­ment és un còctel en què es bar­re­gen molts per­so­nat­ges i esde­ve­ni­ments habi­tu­als en les cròniques de suc­ces­sos dels dia­ris. Des d'un mafiós rus que no s'atura davant de res per satis­fer els seus ins­tints i aug­men­tar la seva for­tuna fins a un alcalde cor­rupte, alcohòlic i puter, pas­sant per un musulmà tras­bal­sat per la culpa que la poli­cia pren per un perillós ter­ro­rista isla­mista, una magis­trada nimfòmana i una edi­tora sublim. Entre aquests per­so­nat­ges, Moms­sen intenta treure el màxim pro­fit del que li passa –per a ell, la veri­tat mai no coin­ci­deix amb els seus interes­sos– i tracta de rea­lit­zar el seu gran somni: publi­car la novel·la que ha escrit i con­ver­tir-se en un escrip­tor famós. I és que per a Moms­sen la lite­ra­tura és un vere­dicte, ja que, tal com repe­teix una vegada i una altra, és des­cen­dent del gran Stend­hal...

Un pro­ta­go­nista satíric que podria ser real

Ja deu haver que­dat clar que la novel·la defuig qual­se­vol volun­tat de seri­o­si­tat i de ver­sem­blança. Tot el que hi suc­ce­eix és embo­li­ca­da­ment increïble i la majo­ria dels girs en la trama es deuen a cops d'efecte poc pre­pa­rats. No importa. Tots els mate­ri­als amb què està cons­truït l'argu­ment tenen l'objec­tiu de reforçar l'irre­a­lisme satíric del pro­ta­go­nista, tan pas­sat de ros­ques que ens cau molt lluny. Fins que recor­dem que de vega­des els dia­ris duen notícies infor­mant sobre homes com ell.

Em sem­bla evi­dent que Puig ha con­fe­git una novel·la sense pre­ten­si­ons però ben feta, que dóna allò que pro­met. Entre­tin­guda, plena de fra­ses lapidàries i amb alguns moments rema­ta­da­ment hila­rants. Com per exem­ple l'epi­sodi en què el pro­ta­go­nista va al cemen­tiri de Mont­mar­tre per pro­fa­nar la tomba del seu il·lus­tre avant­pas­sat, o com el pas­satge en què, després d'haver con­sul­tat el dic­ci­o­nari, es posa a dia­lo­gar fent ser­vir un voca­bu­lari riquíssim. Tot ple­gat, refres­cant. Una dutxa d'anti­pe­dan­te­ria.

Momssen Autor: Jaume Puig Editorial: Acontravent, Barcelona, 2011 Pàgines: 152 Preu: 17,50 euros
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.