Els sant Jordi que hi ha a Síria

La diada de Sant Jordi és una gran festa cata­lana. També a Síria és vene­rat en molts tem­ples cris­ti­ans. Ho vaig des­co­brir el pas­sat mes d'octu­bre quan visi­tava esglésies orto­do­xes armènies a Damasc i Alep, la cova de Santa Tecla al mones­tir de Mau­lula, i el con­vent orto­dox grec de Mish­taye, prop de Pal­mira.

Les imat­ges de sant Jordi for­men part de la ico­no­gra­fia reli­gi­osa més visi­ble en aquell país. Són imat­ges del sant cava­ller que no tenen la gran­desa èpica i l'agi­li­tat abra­o­nada repre­sen­ta­des en l'obra medi­e­val de Ber­nat Mar­to­rell, fill de Sant Celoni, con­ser­vada al Chi­cago Art Ins­ti­tute.

Les que domi­nen a Síria són ico­nes de gust bizantí que inclo­uen, això sí, tots els ele­ments de la lle­genda d'arrels per­ses: cavall, llança, don­ze­lla, i drac, símbol del mal.

Els amics Tor­ras, com­panys de viatge, obser­va­ren un detall comú a molts sant Jordi siri­ans. Era una figura menuda, no sem­pre un nen, asse­guda a la gropa del cavall blanc. És un mis­teri que agrai­ria que algú m'aclarís. No he pogut visi­tar encara des d'ales­ho­res el Museu Ico­nogràfic Sant Jordi, d'Ordino, a Andorra, on pot­ser tenen docu­men­tat aquest tret genuí de les pin­tu­res jor­di­nes del Pròxim Ori­ent cristià.

Sant Jordi és el patró del patri­ar­cat d'Anti­o­quia. “També és patró de Cata­lu­nya, la nos­tra nació”, diguérem al monjo que venia sou­ve­nirs dins el recinte con­ven­tual de Mish­taye. “Sant Jordi és un mite”, con­testà. Com­provàrem per­ple­xos que aquell religiós gras­set, d'espessa barba negra, que ofe­ria estam­pes de sant Jordi i packs amb aigua beneita, oli i sorra santa, no aju­dava a dis­si­par alguns dub­tes exis­ten­ci­als sobre la rea­li­tat històrica del cava­ller de la creu.

Sant Jordi és un mite que uneix, per sort, ter­res i devo­ci­ons llu­nya­nes. Des del Japó, ara dis­sor­tat, que com­par­teix de fa anys amb nosal­tres la festa del 23 d'abril, fins als musul­mans, que l'ano­me­nen Kho­dor, segons ens explicà el guia que ens por­tava per Síria.

L'home estava orgullós d'aquell país seu, laic, on totes les reli­gi­ons són lliu­res i res­pec­ta­des. Que sant Jordi i Kho­dor pro­te­gei­xin aquesta lli­ber­tat en un temps tan con­vuls com el que viu ara Síria.