Canals

1988

Un any de trànsit i fonamental

L'ender­ro­ca­ment de la ciu­tat de Mequi­nensa per a la cons­trucció del pantà del mateix nom va pro­vo­car un trauma entre els habi­tants de la població ara­go­nesa. Tot i la desgràcia sobre el pai­satge i la vida dels ciu­ta­dans, la des­trucció del pantà va pro­vo­car una de les novel·les més impor­tants de la lite­ra­tura cata­lana de final del segle XX, Camí de sirga, de Jesús Mon­cada (Mequi­nensa, 1941 – Bar­ce­lona, 2005). Després d'ini­ciar-se en el conte, seguint la pet­jada de Pere Cal­ders, amb dos volums més que meri­to­ris, Històries de la mà esquerra (1973) i El cafè de la gra­nota (1985), Mon­cada va dei­xar de banda la fan­ta­sia. El cop de la des­a­pa­rició de la vila natal li va ser­vir per a la recons­trucció d'un ima­gi­nari, que alguns han vol­gut com­pa­rar per la força i l'estil amb García Márquez i Var­gas Llosa. La ciu­tat va emer­gir entre el record en una recre­ació pode­rosa, on el rea­lisme s'impo­sava amb inten­si­tat. Èxit rotund de crítica i de ven­des, el lli­bre ha esde­vin­gut un clàssic. La sàvia i pon­de­rada uti­lit­zació de la tècnica del flash­back i també la mirada cap als objec­tes, que en algun moment recor­den Mario Praz, s'ini­cia a començament de la dècada del 1970 quan ender­ro­quen la pri­mera casa. La demo­lició sis­temàtica dels edi­fi­cis també arriba als habi­tants, com la simbòlica mort d'una de les últi­mes repre­sen­tants de la bur­ge­sia local. A par­tir d'aquests fets de la història quo­ti­di­ana, Mon­cada va bas­tir un fresc, on va saber recu­pe­rar l'experiència dels con­tes per recons­truir epi­so­dis històrics de les guer­res del XIX, com les inva­si­ons napoleòniques. o les guer­res afri­ca­nes a par­tir de l'anècdota. El retrat i la mirada de Mon­cada, no obs­tant això, queda cen­trat en la vida de tot el segle XX, des de l'esplen­dor de la conca minera des del començament de la Pri­mera Guerra Mun­dial fins a la decadència quan la població va que­dar con­dem­nada per un emba­sa­ment, sense marxa enrere.

Al bon­homiós Jesús Mon­cada se'l podia veure cada tarda pas­se­jant el gos pels car­rers de Gràcia. Ha estat una de les pèrdues pre­ma­tu­res més dolo­ro­ses de la nos­tra lite­ra­tura.


La dècada dels vui­tanta va caure en una sèrie de ruti­nes que van tren­car les inèrcies més romànti­ques de la dècada ante­rior. La lite­ra­tura cata­lana es va orga­nit­zar i tota una gene­ració de nous autors es van encar­re­gar d'ampliar la nòmina i con­ti­nuar amb força el lle­gat de l'eclosió que va sig­ni­fi­car la Gene­ració dels Setanta. Es van cons­truir capçale­res, es van obrir suple­ments lite­ra­ris als dia­ris prin­ci­pals i la Gene­ra­li­tat va crear una sèrie de mesu­res per afa­vo­rir el lli­bre català, que li van ser­vir per desen­vo­lu­par-se, però també que han creat uns hàbits sovint endèmics i de difícil solució.

L'any de l'apoteòsica recepció de Camí de sirga, de Jesús Mon­cada, va tenir altres dades d'interès com la des­a­pa­rició de Josep Tar­ra­de­llas, un dels per­so­nat­ges fona­men­tals per l'encaix de la Gene­ra­li­tat repu­bli­cana dins el sis­tema dis­se­nyat a la Tran­sició política. Una de les notícies més esfereïdores va ser l'incendi del barri del Chi­ado de Lis­boa. També la mort de 12 per­so­nes a les inun­da­ci­ons de Cata­lu­nya o la pri­mera vaga gene­ral que els sin­di­cats van con­vo­car i fer al desem­bre con­tra el govern de Felipe González. Un dels epi­so­dis més negres va ser l'atemp­tat con­tra un avió, que va caure a la loca­li­tat esco­cesa de Locker­bie, amb un balanç de 258 morts. Un dels con­si­de­rats màxims res­pon­sa­bles de la matança va ser tor­nat a Líbia a causa d'una supo­sada malal­tia ter­mi­nal, on va ser rebut com un heroi per Gad­dafi i els seus. Segu­ra­ment el sàtrapa libi aca­barà abans els seus dies que el ter­ro­rista alli­be­rat, encara no se sap per quins acords comer­ci­als, pel govern britànic. Novel·les d'espies més pròpies de Le Carre.

Camí de sirga Jesús Moncada La Magrana (primera edició) Actualment a Edicions 62

TRIA DE REFERENTS

Amb noms de dona

(Edicions del Mall)

Josep Palau i Fabre

Poeta, biògraf de Picasso, activista i personatge fonamental de la Catalunya de l'exili, Josep Palau i Fabre va deixar una mica de banda dos dels gèneres que més dominava, el teatre i el conte. En el relat va desenvolupar la seva passió per la dona i l'erotisme, dues constants que es van mantenir en els seus llibres de narrativa breu. Un gran talent.

Barcelona connection

(La Magrana)

Andreu Martín

Amb Vázquez Montalbán, Andreu Martín és un dels narradors d'aquí amb més projecció internacional. En aquesta ocasió, Martín va introduir un policia al barri de la Mina dels anys vuitanta, un autèntic paradís de la droga i la delinqüència. La violència i la cruesa de les històries l'han convertit en un dels renovadors principals del gènere.

Els escenaris de la memòria

(Edicions 62)

J.M. Castellet

L'editor, antòleg i crític de referència del segle XX, es va mostrar com un dels grans memorialistes de la nostra literatura amb Els escenaris de la memòria. El llibre és una rememoració del passat, però també la construcció d'un territori que calia fixar com una fotografia generacional i un autoretrat punyent. També val la pena per entendre el seu temps.

El vendaval

(Península)

Pere Gimferrer

Poeta de raça i personatge imprescindible de la literatura actual, Gimferrer va iniciar amb El vendaval un nou cicle de la seva poesia, on el tractament de les figures i el simbolisme no apaivagaven la passió que sempre ha mogut la seva obra. El llibre va obtenir un gran reconeixement crític i va trencar un silenci poètic de gairebé disset anys.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.