Religió
Celebracions de Setmana Santa
Innovacions Benet XVI
L'entrevista a la televisió retorna el protagonisme al pontífex just una setmana abans de la beatificació de Joan Pau II
Coincidint amb la Setmana Santa fa un esforç comunicatiu, tot i que polèmic
En una acció inèdita, dóna a dues dones la responsabilitat principal del tradicional viacrucis de Divendres Sant al Colosseu de Roma
Joseph Ratzinger ha mostrat aquesta Setmana Santa un dels atributs que van determinar la seva elecció com a papa: no s'arronsa pel pes de la figura del seu mediàtic antecessor, Karol Wojtyla. Una setmana abans de la cerimònia de beatificació de Joan Pau II, que promet arrossegar multituds, Benet XVI ha aconseguit arrabassar-li protagonisme amb una intervenció inèdita a la televisió pública italiana, la Rai. Encara que els realitzadors li van fer una mala passada enfocant-lo amb un pla fix i despersonalitzat i escollint un format del programa molt dispersiu, qüestions que han estat molt criticades.
A banda, aquest papa, furibund perseguidor del sacerdoci femení arribant a equiparar-lo amb un delicte tan greu com la pedofília, ha donat a dues dones la responsabilitat principal del viacrucis de Divendres Sant al Colosseu de Roma. Sor Maria Rita Piccione, cap de les monges agustinianes és l'autora de les meditacions. Ha introduït la innovació de resumir-les en poques i senzilles paraules perquè les llegissin un nen i una nena. La també agustiniana Elena Manganelli ha fet les il·lustracions de cada estació.
Benet XVI ha obert els actes pasquals lamentant la responsabilitat de l'Església en els abusos sexuals a menors. “Encara avui Satanàs posa a prova els deixebles de Crist davant el món, però Déu ajuda l'Església”, ha dit, alhora que lloava Joan Pau II com una de les llums que rescata l'Església de les seves foscors.
L'element central, sense dubte, ha estat l'entrevista televisiva. Per primer cop un papa ha acceptat sotmetre's a les preguntes del públic. Una novetat, amb tot, relativa, perquè entre les més de dues mil preguntes arribades per correu, el programa en va seleccionar set d'acord amb el Vaticà i el papa va gravar les respostes una setmana abans al seu despatx. No obstant, el pontífex va acceptar respondre a qüestions delicades i transcendents.
Tenim preguntes per al papa
La primera, formulada per una nena japonesa, plantejava un dels grans dilemes de la fe: per què hi ha innocents que pateixen? Benet XVI va respondre amb una sinceritat desarmant: ell mateix s'ho pregunta. “No hi ha respostes” per explicar el dolor, però està segur, va dir, que Déu està amb els qui pateixen.
La segona pregunta va provocar polèmica a Itàlia, perquè el papa va afirmar davant la mare d'un noi en coma que l'ànima encara “és present al cos del seu fill”, per bé que estigui “amagada” i no es pugui comunicar: “Sent l'amor que li doneu els pares, encara que no entengui en detall les vostres paraules”. Va utilitzar un símil poètic –l'ànima com una guitarra que no pot sonar perquè té les cordes trencades– però no va argumentar per què n'està tan segur, ni va citar els Evangelis. A Itàlia el Parlament està discutint si ha de donar o negar al pacient la possibilitat de decidir si vol que li allarguin artificialment la vida en cas de perdre consciència.
El papa també va dialogar amb una mare musulmana de Costa d'Ivori, amb qui va trobar un terreny d'entesa en considerar Jesús com a profeta de la pau. Benet XVI va llançar llavors una de les consideracions de més abast públic: la guerra mai és legítima. Jesús, va dir, “ha vingut al món dèbil i sol, amb només la força de l'amor”. “Ha mostrat un amor sense violència abans d'anar a la creu. I això ens mostra l'autèntic rostre de Déu. La violència no ve mai de Déu”, va insistir. També va exhortar set joves de l'Iraq a resistir malgrat les persecucions que pateixen com a cristians.
Dues preguntes eren sobre la resurrecció de Jesucrist. Ratzinger va dir que els deixebles van trobar el sepulcre buit, perquè “també la matèria està destinada a l'eternitat”. I va exposar que no s'ha d'interpretar literalment el Credo quan descriu la baixada als inferns de Crist: no es refereix a un viatge geogràfic, sinó que va baixar fins al fons de l'ànima dels homes per ajudar-los a elevar-se a Déu. Va acabar encomanant l'Església a la Mare de Déu.