Islàndia diu ‘no'

Són només 330.000 habi­tants. Viuen en una illa volcànica, la major part de l'any coberta de neu i gel. Van acce­dir a la inde­pendència fa menys de 70 anys, però tenen el par­la­ment més antic d'Europa i gau­dei­xen d'una de les cul­tu­res democràtiques més sòlides del pla­neta. I pot­ser pre­ci­sa­ment per això, per la seva madu­resa cívica i el seu hàbit deli­be­ra­tiu, el 60% dels islan­de­sos s'han atre­vit a dir no en l'històric referèndum del 10 d'abril pas­sat. Han dit no, per segona vegada en poc més d'un any, a l'incre­ment d'impos­tos neces­sari (12.000 euros per càpita) per satis­fer el deute de 4.000 mili­ons d'euros con­tret per Ice­save, una enti­tat finan­cera on line que va fer fallida el 2008.

Si ini­ci­al­ment els bene­fi­cis que gene­rava el banc eren estric­ta­ment pri­vats, per quina raó cal­dria ara soci­a­lit­zar les pèrdues entre tota la ciu­ta­da­nia?, es pre­gun­ten els islan­de­sos. Prin­ci­pal­ment, a més, quan la fallida fou deguda a con­duc­tes irres­pon­sa­bles per­fec­ta­ment iden­ti­fi­ca­des: la imprudència dels direc­tius, la manca de vigilància del govern i l'excés de cobdícia dels inver­sors (majo­ritària­ment britànics i holan­de­sos). Aquesta inèdita decisió dels illencs xoca ober­ta­ment con­tra la volun­tat i els interes­sos del seu propi govern, dels seus pode­ro­sos veïns i de la pròpia Unió Euro­pea, la qual, a la vista del resul­tat de la con­sulta, ja ha adver­tit Islàndia de la impos­si­bi­li­tat d'esde­ve­nir-ne mem­bre.

Pot un petit poble àrtic deso­beir el tot­po­derós sis­tema finan­cer inter­na­ci­o­nal? Té dret un país sobirà a opo­sar-se a la dinàmica del mer­cat glo­bal? Només el temps dirà si aquest nou epi­sodi de la “revo­lució silen­ci­osa” dels islan­de­sos és un ram­pell teme­rari i con­dem­nat d'antuvi al fracàs, com afir­men els seus detrac­tors, o bé un refe­rent de dig­ni­tat i coratge col·lec­tius que podria tenir altres reper­cus­si­ons insos­pi­ta­des de cara al futur.