Qui retalla a qui...?

“Dolors,¿a dónde nos lle­van?” “Em sem­bla que han dit de fer el minut de silenci dins del Palau.” “De cap manera, no?” “No, no!” Breu con­versa que va començar més o menys així entre el dipu­tat de Ciu­ta­dans Jordi Cañas i la dipu­tada d'Ini­ci­a­tiva Dolors Camats dijous a plaça Sant Jaume tot just cre­uar el llin­dar del por­tal del Palau de la Gene­ra­li­tat. Va ser pocs minuts abans de les dotze del mig­dia. A l'hora en punt tocava minut de silenci per les vícti­mes del ter­ratrèmol de Llorca. Però, casu­a­li­tats de la vida, la plaça estava força atapeïda per un cen­te­nar llarg de sin­di­ca­lis­tes de la USOC que, xiu­let a la boca, feia estona que gene­ra­ven un soroll impor­tant que havia tras­pas­sat els murs grui­xuts del Palau.

Minut de silenci davant d'un munt de sin­di­ca­lis­tes incre­pant el pre­si­dent? Aquest va ser el dilema a l'ala oest del Pati dels Taron­gers. Havia de sor­tir el pre­si­dent en tots els infor­ma­tius, sent l'única auto­ri­tat de l'Estat, acom­pa­nyada en aquest moment de reco­lli­ment de dele­gats sin­di­cals amb pan­car­tes con­tra les reta­lla­des i amb cares de pocs amics? El dubte rao­na­ble va sal­tar. L'equip d'asses­sors i estratègia van rumiar-hi amb el rellotge tre­pit­jant-los els talons, i algú va tenir la idea de dei­xar pas­sar els mit­jans gràfics al Palau i fer el minut de silenci amb els altres repre­sen­tants polítics al Pati dels Taron­gers, en reco­lli­ment de veri­tat. Però no va poder ser.

Va estar a punt de pas­sar, a jut­jar per la con­versa de Camats i Cañas, però que ells i altres no s'hi avin­gues­sin, o que direc­ta­ment no ho fes l'inquilí del Palau, va aca­bar per man­te­nir el minut de silenci davant de la façana del Palau. Això sí, el pre­si­dent, Artur Mas, va arri­bar a la con­cen­tració d'auto­ri­tats un cop el minut ja havia començat. Per tant, abans de posar-s'hi, cap càmera no va cap­tar-ne la imatge sota una pluja de xiu­lets per unes reta­lla­des que els de la USOC –via pan­car­tes– li atribuïen de la mateixa manera a ell i a José Luis Rodríguez Zapa­tero.

“Mas no és el res­pon­sa­ble de les reta­lla­des soci­als. L'és la gestió del tri­par­tit i l'asfíxia a què el govern soci­a­lista de Madrid sot­met Cata­lu­nya.” Aquesta és la tesi dels con­ver­gents. I això també es defensa amb imat­ges. O tenint cura d'algu­nes, com la d'Artur Mas sent incre­pat per dele­gats sin­di­cals.

CiU, després d'unes set­ma­nes cer­ta­ment noque­jada, ha aga­fat aire i ha tro­bat en ZP i el seu govern la clau de volta per con­tes­tar l'ofen­siva de l'opo­sició en bloc que li retreu les reta­lla­des. En aquest sen­tit, i abans de la mani­fes­tació d'ahir, els res­pon­sa­bles de comu­ni­cació del govern van dedi­car durant dies molts esforços a dei­xar clara la idea de mal­trac­ta­ment per part de Madrid. “Els soci­a­lis­tes reta­llen Cata­lu­nya”, afirma la pro­pa­ganda de CiU edi­tada fa pocs dies. Tot coor­di­nat.

“No ens paguen els 1.450 mili­ons, no ens dei­xen con­vo­car pla­ces de mes­tres, no ens fan cas amb Roda­lies i no ens paguen tam­poc el que ens deuen en salut. Així sí que podem anar a la mani­fes­tació!” Ho deia dijous un alt càrrec del govern, cofoi perquè havia estat tocat “el gran acte de cam­pa­nya” que l'opo­sició havia espe­ro­nat en forma de mani­fes­tació en ple equa­dor de la cursa.

El con­se­ller de Salut, Boi Ruiz, estava neguitós aquesta set­mana perquè els spin doc­tors del Palau no li dei­xa­ven anun­ciar la seva reunió a Madrid. “Clar, calia saber si ens paga­ven o no i, en el cas que fos això segon, poder-ho expli­car bé, com amb els 1.450 mili­ons, els trens i els mes­tres.” Hi va haver reunió, Madrid es va tor­nar a tan­car en banda i així es va expli­car per com­ple­tar el paquet de greu­ges. I au, a la mani­fes­tació

@toni­aira