Tribunals
Una religiosa surt en defensa de l'actuació de Lluís Corominas
Lucía Caram sosté que el processat per la mort d'un presumpte lladre va ser “víctima de les circumstàncies”
La monja ha rebut el premi Joan XXIII per la pau
Lluís Corominas, l'home que és jutjat a l'Audiència de Barcelona per matar d'un tret un ciutadà albanokosovar que, presumptament, volia robar a casa dels seus sogres –els joiers Tous– té una aliada extrajudicial. La religiosa Lucía Caram, monja dominica del convent de Santa Clara de Manresa, té penjat al seu bloc d'internet un extens article en què defensa Corominas, a qui presenta com la “víctima”.
La monja coneix Corominas de fa temps perquè aquest ostenta el càrrec de secretari a la fundació Rosa Oriol, entitat dedicada a l'ajuda de famílies desvalgudes del Bages i que va impulsar la germana Lucía sota el paraigua i l'ajuda econòmica de la matriarca del clan Tous. Entre els membres del seu patronat, aquesta entitat disposa de l'alcalde de Manresa, Jordi Valls; l'esposa del president de la Generalitat de Catalunya, Elena Rakosnik, i la periodista Pilar Rahola.
Lucía Caram ha estat guardonada aquest any amb el premi Joan XXIII per la pau, que atorga la Universitat Internacional de la Pau. El reconeixement li ha permès accedir a diversos mitjans de comunicació on, alhora que ha mostrat el seu compromís amb els més necessitats de la societat, no s'ha estat de manifestar el seu suport a Corominas.
“Va ser una desgràcia”
La religiosa va tornar a parlar de Corominas ahir mateix, en una entrevista a RAC1, i ho va fer en termes molt similars a l'article que ella mateixa signa al bloc d'internet Sintonia cordial. En aquest escrit la monja descriu primer la personalitat de l'acusat assegurant que té “un cor de dimensions insospitades” i que és una persona “sempre disposada a ajudar”. En la descripció va més enllà i el tracta d'home “generós, proper i just”.
Aquestes virtuts les exemplifica en una anècdota quan un dia anant per Manresa amb Corominas els va parar un home pel carrer que el va felicitar per haver mort el suposat lladre. Segons la monja, la seva resposta va ser immediata: “Jo no vaig voler matar ningú, va ser una desgràcia.”
La interpretació que fa la religiosa dels fets és la mateixa que presenta la defensa de Corominas davant del jurat: “Vas ser víctima d'un cúmul de circumstàncies desgraciades que van generar en tu por, inseguretat, impotència i desesperació [...]. Això va generar en tu impotència i por, molta por! Una situació que et va portar a causar una mort que mai hauries volgut provocar.” La germana Caram participa del moviment Tots som Corominas de suport al processat.
De la pistola, a les mans obertes, passant pel ioga
Una de les imatges de la setmana són les mans de Lluís Corominas dimarts, durant la primera sessió del judici, en forma de pistola, mentre escoltava els advocats. El gest, relatat per aquest diari, va ser corregit l'endemà dimecres –fotografia inferior– quan l'acusat es va passar tota l'estona amb les mans damunt les cames i els dits ostensiblement oberts i reposant sobre els genolls.
La imatge de dimarts era sens dubte sorprenent, però és el producte d'aplicar tècniques de relaxació pròpies de les arts orientals, com per exemple el ioga. La posició dels dits de Corominas, que s'aprecia en la imatge superior, rep el nom tècnic de mudra. Alguns exercicis d'aquests també s'apliquen en les tècniques de les arts marcials.