Albacete

És la pri­mera, però no serà l'última. Renfe ha hagut de tallar en sec el ser­vei directe en tren d'alta velo­ci­tat de la línia entre Toledo i Alba­cete, amb parada a Conca, perquè tenia una ocu­pació mit­jana de només 9 pas­sat­gers, amb tres viat­ges d'anada i tor­nada al dia. Si el bit­llet més barat val uns 70 euros i resulta que el ser­vei costa 18.000 euros al dia, ja poden comp­tar que, per aquesta via, Renfe anava cap al penya-segat. No dic jo que en època de vaques gras­ses el ser­vei no s'hagués man­tin­gut igual, per allò del que diran i pels vots (sobre­tot pels vots), però és que ara la vaca (cata­lana) ja està prou munyida i a sobre el pagès no li vol donar l'alfals que li va pro­me­tre.

És el que tenen les cri­sis: que obli­guen a fixar pri­o­ri­tats i a pres­cin­dir de les des­pe­ses supèrflues. El ser­vei, a par­tir d'ara, es farà d'una manera més raci­o­nal. I el mateix que ha pas­sat amb aquesta línia pas­sarà amb d'altres que es van fer o pro­jec­tar per pres­si­ons polítiques, fora de tota raci­o­na­li­tat. És el que passa quan poses el carro davant dels bous.

Ara, per fer aques­tes línies que repre­senta que havien de donar vots (i unes des­pe­ses de man­te­ni­ment de bojos) no s'ha com­ple­tat la del pas­sadís medi­ter­rani, que, ves per on, és la que dona­ria diners (com ja se sap des que els romans van fer la Via Augusta) i aju­da­ria a pagar les línies defi­citàries.

Però no. Si alguna cosa dis­tin­geix l'Estat espa­nyol dels altres d'Europa és que té alguns dels polítics més lles­tos del món. Per això és el ter­ri­tori de la Unió amb més quilòmetres d'alta velo­ci­tat. A veure qui els paga, ara.