Remant contra corrent
L'editorial valenciana Bromera celebra 25 anys amb tres segells i set milions de llibres venuts a tot el territori
Fer vint-i-cinc anys per a una editorial és tot un mèrit, i encara ho és més si aquesta editorial té vocació de promoure la llengua i treballa al País Valencià, on l'índex de lectura en català és irrisori (un 2%). Ja des dels seus inicis Bromera va fer seva la “difícil escomesa de fer lectors al País Valencià”, en paraules de Josep Gregori, membre fundador de l'empresa i adjunt a la gerència. “La nostra utopia era tenir un fons editorial en català normalitzat, amb escriptors de tot l'àmbit lingüístic i també internacionals, i ho hem aconseguit suplint certes mancances amb les ganes de treballar i l'esforç.”
El 1986 van sortir a les llibreries amb tres llibres –“el préstec inicial no ens donava per a més”– i progressivament van anar ampliant el nombre de publicacions fins arribar a les prop de cent per any actuals. Un dels títols que els va ajudar a tirar endavant el projecte va ser L'últim roder, de Josep Franco, que es va vendre molt bé.
Bromera va començar amb una col·lecció de narrativa i es va anar ampliant a altres gèneres: poesia, teatre, literatura infantil i juvenil i llibres de text escolars, entre d'altres. El grup té tres segells: Edicions Bromera, Algar Editorial (en castellà) i Animallibres. “L'empresa continua sent modesta, però ja no petita: hi treballen quaranta persones en la seu d'Alzira.”
El catàleg del segell literari de Bromera té més de 1.800 títols i autors com ara Andreu Martín, Isabel-Clara Simó, Maite Carranza, Jaume Cabré, Ferran Torrent, i també d'internacionals: Orhan Pamuk, Herta Müller, Naghib Mahfuz, Harold Pinter i John Banville, de qui trauran a l'octubre la tercera entrega de Benjamin Black, la sèrie negra que publica amb pseudònim.
Cop de fre
Parlant de la “feblesa” del mercat del País Valencià des del punt de vista editorial –els títols del segell literari és venen bàsicament al Principat–, Josep Gregori va opinar que el decret de multilingüisme del govern popular valencià agreujarà la situació: “El decret posarà fi a l'etapa de fecunditat de l'associació l'Escola Valenciana, que havia aconseguit elevar al 30% la població escolaritzada en valencià.” D'altra banda, el director gerent Joan A. Llinares, exdirector general del Palau de la Música Catalana, també va lamentar la mesura i va explicar que el repte econòmic, ara com ara, és saber fer front a la crisi, però també adaptar-se a les noves tecnologies: “De moment, no hem tingut una caiguda de vendes en l'àmbit de la distribució i això ja diu molt de la nostra situació.” Una de les línies que volen potenciar és la venda de drets de llibres infantils catalans a l'estranger. Tampoc descarten publicar textos educatius en anglès.
Mantenint sempre la seva independència, Bromera integra projectes com ara Edi.cat, una plataforma de venda de llibres digitals, i acaba de treure amb altres editorials la col·lecció de butxaca Portàtil.
La festa oficial d'aniversari es va fer al Palau Robert de Barcelona ahir a la tarda i hi va assistir el conseller de cultura, Ferran Mascarell, així com un reguitzell d'autors com ara Isabel-Clara Simó, Jordi Sierra i Fabra i Màrius Serra.