El préstec no soluciona la crisi grega

El Parlament grec va aprovar dimecres i dijous passat un duríssim pla d'austeritat per estalviar prop de 79.000 milions d'aquí a l'any 2015. Això ha permès que els ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea autoritzin una transferència dels 12.000 milions que Grècia necessita per pagar els funcionaris i els pensionistes les pròximes setmanes, i que es comenci a arbitrar un segon pla de rescat en el qual també haurà de participar la banca privada. Totes aquestes operacions s'han presentat com un rescat de Grècia, quan en realitat el que s'està rescatant és la banca privada alemanya i francesa, a més del Banc Central Europeu, creditors del país mediterrani.

El matís és important, perquè l'autèntic problema de Grècia no és el deute de 350.000 milions (el 160% del seu PIB) per ell mateix, sinó la capacitat de pagar-lo. I no el pot pagar perquè l'economia no creix. Per aquest motiu ha de demanar nous crèdits als seus socis, que a canvi demanen mesures d'austeritat –que no s'atrevirien a aplicar en el seu territori– per assegurar-se un certa capacitat de retorn. El mal grec és complex, però es pot resumir en una barreja d'endeutament il·limitat i nul·la disciplina fiscal.

L'anomenada operació de rescat, doncs, ajorna el problema i no el resol. Grècia i els seus socis han guanyat temps. Potser consideren que l'aprimament de l'estat i la reducció de salaris i serveis, si arriba acompanyada d'una recuperació global de l'economia, acabarà per treure Grècia del pou. Però aquest país viurà almenys una dècada crítica. Perquè darrere la pèrdua de drets adquirits, la reducció de salaris, l'augment dels impostos, l'empitjorament dels serveis i el creixement de l'atur, hi ha persones. Europa ha de modular molt bé el programa i donar ajuts productius perquè els grecs vegin, més d'hora que tard, una certa recuperació de l'activitat. Si no, el país va cap a la fractura social, un fet que la Unió no es pot permetre.