Estiuet alegre

L'estiueig té història. Anar a la platja i estarrufar-se al sol no és cosa de fa quatre dies, sinó que la moda de sortir de la ciutat els mesos de calor es remunta a començaments del segle XX, i va rebre una empenta amb el fenomen de les vacances pagades, que aquí va arribar tard però que a França, sense anar més lluny, ja era una realitat als anys trenta.

En literatura, el tema de l'estiueig va aparèixer amb força a Catalunya a principis del XX i escriptors com ara Eugeni d'Ors i Santiago Rusiñol li van dedicar diversos escrits. Tanmateix no va ser fins entrada la dècada dels trenta que va passar a ocupar un lloc central en diaris i revistes, un tema recurrent al qual es dedicaven sèries senceres marcades per una prosa efervescent i saborosa.

Una de les revistes que més ressò es va fer de la vida a l'estiu, la platja, els viatges i la calor va ser el setmanari Mirador, fundat per l'advocat Amadeu Hurtado el gener de 1929 (de qui Edicions 62 acaba de reeditar les memòries). El periodista Josep M. Planas presentava el juliol de 1929 una sèrie dedicada a l'estiueig argumentat: “Barcelona a l'estiu no dóna per gran cosa [...] Veurem si voltant una mica per fora se'ns aireja un xic la imaginació.”

Van ser diversos periodistes els que es van dedicar a “airejar la imaginació” voltant per la costa, però també per Granollers, Olot, Camprodon... i no només van tractar de l'estiueig, sinó de l'oci incipient que transformava la societat catalana en un moment d'ebullició cultural... Tot aquest material periodístic, avui caigut en l'oblit, torna a la llum gràcies a l'escriptor i periodista Marc Soler, que aplega un conjunt d'articles a L'estiueig. Com fèiem vacances entre 1929 i 1935, (Quaderns Crema).

Un dels atractius del volum, segons el crític Julià Guillamon, és que proposa una antologia al voltant d'un sol tema –l'estiueig– recollint veus diverses, per exemple Josep M. Planas, Andreu A. Artís –que encara no signava com a Sempronio–, Jaume Passarell, Manuel Amat, J.E. Bartrina i Carles Sentís, un dels seus preferits: “Fa periodisme d'investigació i explica el que està passant a la Mallorca dels anys trenta: és una meravella.”

El crític es confessa “sorprès” pel nivell cultural dels diaris d'abans de la guerra i en concret de Mirador, que tocava molts registres i incloïa signatures com ara les de Sagarra. Guillamon s'emmiralla en els articles d'aquests periodistes, la feina dels quals reflecteix “la riquesa extrema de l'època”: “Era normal obrir els diaris i trobar articles de Riquer, Foix i Teixidor.” La “unitat fonamental” del corpus que formen aquests articles sobre l'estiueig –assevera el crític– és que són la “primavera de la República”. “Després de l'exposició del 29 entra la primera cultura de masses i això transforma la ciutat i les formes de vida.” Marc Soler destaca la “capacitat d'observar” d'aquests articulistes, així com la facilitat de “descriure” amb gran vivesa el món que els envolta: “Sobretot reivindico la ironia soterrada que hi ha darrere de tots aquests articles perquè avui l'hem perduda.”

Retrat social, història de la premsa, però sobretot una caixa de sorpreses, l'antologia permet descobrir “curiositats pintoresques” –apunta Guillamon– com ara que el plat estrella de l'època, més que mongetes amb patates, era mongetes amb llomillo i que no hi havia estiu sense la presència enrojolada de la síndria. Els lectors hi trobaran les descripcions de Josep Palau, que retrata el cafè dancing del Bon Retir, a Tossa (foto inclosa), i les explicacions de Carles Sentís, que desvela sobre Mallorca: “És un dels mercats on la cocaïna és més barata.” Planas recupera un sketch de Rusiñol publicat a Calditas sur mer per recordar que va ser d'aquí d'on va sortir la moda de parlar en castellà “per motius de distinció i refinament”.