Mobilització d'efectes relatius

“Vaig ser a la mani­fes­tació perquè ho vam retrans­me­tre en directe, però si no hagués estat així hi hau­ria anat igual­ment. Penso que va ser­vir per veure que molta gent opi­nava el mateix i que a Madrid no se n'havien ado­nat de res, però no hem avançat. Tinc la sen­sació que estem en el mateix punt on érem fa un any. L'única cosa que ha pas­sat és que s'ha forçat un canvi de govern, que no és poca cosa, però soci­al­ment crec que som allà mateix”.

“Hi vaig par­ti­ci­par, i tant. Un any després em sem­bla que estem com estàvem. Tenim un nou govern que tam­poc can­via res, cap paràmetre sobre l'auto­no­mia ha can­viat. Hi va haver molta gent, és cert, però de resul­tat con­cret, cap”.

“La mani­fes­tació i els referèndums, espe­ci­al­ment el de Bar­ce­lona, han ser­vit per dei­xar clar a la gent que demà podem ser inde­pen­dents si volem. La dinàmica política és com­pli­cada, però el país està pre­pa­rat per a ser inde­pen­dent. No crec que el fons d'aquest movi­ment s'hagi desin­flat. Pot­ser en la forma no s'ha tro­bat la manera política de con­ver­tir tot això en un movi­ment a curt ter­mini. Però estem a l'espera d'alguna cosa que des­en­ca­deni el procés. Vaig par­ti­ci­par-hi”.

“Sí que hi vaig assis­tir.Les elec­ci­ons rara­ment tenen un efecte con­cret, imme­diat; no són com unes elec­ci­ons, on qui gua­nya acce­deix al govern. Ara que ha pas­sat un any, ho veig com un dels símpto­mes més espec­ta­cu­lars de l'evo­lució que la soci­e­tat cata­lana ha expe­ri­men­tat en els últims anys. No crec que tots els assis­tents fos­sin inde­pen­den­tis­tes, però la música de fons era clara­ment inde­pen­den­tista. No sé com desem­bo­carà, però com a his­to­ri­a­dor, crec que tot procés de pau, té un llarg procés al dar­rera”.

“Crec que va ser un punt d'inflexió i, ara, ja només anem enda­vant. Des de totes les clas­ses soci­als es va demos­trar que hi ha una altra cosa, que és la inde­pendència. Crec que aquest tema avui és apa­rent, però que hi ha una majo­ria silen­ci­osa que va tirant enda­vant. Jo hi vaig ser”.

“Per supo­sat hi vaig assis­tir, estant a la capçalera com a mem­bre del Cer­cle Cata­la­nista de l'Ate­neu. Penso que la mani­fes­tació va mar­car un abans i un després, ja que crec que és la segona més impor­tant que hi ha hagut. Vam sor­tir a totes les por­ta­des del món. Ara cal apos­tar pel dret a deci­dir. Aquell dia es va enter­rar a l'auto­no­misme i, cada vegada és més clar que la incor­po­ració del dret a deci­dir en els pro­gra­mes dels par­tits polítics és més trans­ver­sal”.

“Natu­ral­ment que hi vaig assis­tir. L'efecte en aquell moment va ser d'una forta eufòria després de l'impacte nega­tiu de la sentència de l'Esta­tut de Cata­lu­nya. Les mani­fes­ta­ci­ons, d'una forma imme­di­ata, no ser­vei­xen de res, però sí que ser­vei­xen per crear un espe­rit. Tot­hom es donarà compte que la rei­vin­di­cació naci­o­nal és un fet. Com a con­seqüències pri­mer podem dis­tin­gir un moment d'eufòria; i, en un segon terme, la situ­ació social i com­plexa de la soci­e­tat cata­lana. De forma poste­rior a la mani­fes­tació hi va haver una divisió política. A un any vista, es veu que hi ha una tendència decrei­xent, fet que no vol dir que les rei­vin­di­ca­ci­ons no fos­sin jus­tes”.

“No vaig poder-hi anar. M'ima­gino que qual­se­vol mani­fes­tació, com aquesta, ser­veix per donar a conèixer que Cata­lu­nya té uns interes­sos. No sé si va ser­vir per gran cosa perquè tot està igual. Crec que la situ­ació no ha can­viat massa ja que cal­dria repren­dre altra vegada la labor”.

“Sí que vaig anar-hi amb els meus bes­sons, que ales­ho­res tenien un any. Penso que la mani­fes­tació va ser­vir per expres­sar la indig­nació del poble català. Va ser una de les grans mani­fes­ta­ci­ons de la història d'Europa que va ser­vir per pujar l'auto­es­tima i aga­far consciència. El que va pas­sar després era pre­vi­si­ble, la força de la mani­fes­tació era la pròpia mani­fes­tació, però ja sabíem que l'endemà tor­na­ria a gua­nyar Espa­nya”.

“Tot i donar-hi suport, no hi vaig anar. Penso que va ser­vir per demos­trar que els ciu­ta­dans no esta­ven d'acord amb les reta­lla­des a l'Esta­tut. La mani­fes­tació també va ser útil perquè hi hagués una modi­fi­cació en el pen­sa­ment dels cata­lans, per acon­se­guir un pen­sa­ment majo­ri­tari. Els cata­lans tenim el dret de deci­dir que per Cata­lu­nya volem una altra cosa”.

“Sí, vaig ser-hi. Crec que un any després alguns dels pro­ble­mes encara con­ti­nuen vius, com la relació de Cata­lu­nya amb Espa­nya, que s'hau­ria d'abor­dar per les dues ban­des. Però, a banda, la Gene­ra­li­tat hau­ria de desen­vo­lu­par les poten­ci­a­li­tats de l'Esta­tut més enllà de la sentència del Suprem, en temes com els drets de les per­so­nes. Hi ha hagut una certa decepció en el sen­tit que hauríem vol­gut un major com­promís tant de la Gene­ra­li­tat com de l'Estat”.

“No vaig poder assis­tir-hi. Penso que va ser una demos­tració de la força que tenen a Cata­lu­nya les con­vo­catòries unitàries, però de moment, les con­seqüències no són per­cep­ti­bles perquè els con­tin­guts de l' Esta­tut s'han posat en un segon pla com con­seqüència de l'ampli­ació dels aspec­tes soci­als de la crisi econòmica i finan­cera”.

“No hi vaig poder anar perquè estava a Angla­terra i em va saber molt greu. Segur que una mobi­lit­zació com aque­lla ha tin­gut efec­tes, si més no en el grau de consciència gene­ral de la ciu­ta­da­nia i el país que hem d'avançar en l'auto­go­vern de manera unida per part de totes les for­ces polítiques. També és veri­tat que la gestió política que s'ha fet d'aque­lla mani­fes­tació està molt lluny del que era la rei­vin­di­cació que aquell dia s'expres­sava al car­rer, i que encara està pen­dent”.

“Hi vaig anar perquè ente­nia que la sentència del Suprem va ser una decisió contrària a la volun­tat del poble i la legi­ti­mi­tat d'un Par­la­ment. Pragmàtica­ment, no ha tin­gut un efecte pràctic però pot­ser ha ser­vit per situar el sobi­ra­nisme en plena cen­tra­li­tat política del país”.