Virreina en ‘stand by'
La marxa de Carles Guerra al Macba deixa el Centre de la Imatge en una situació d'incertesa comparable a la del centre d'art contemporani Canòdrom i La Capella
serà la mà dreta
de Jaume Ciurana
Carles Guerra és a punt de fer les maletes, deixar la direcció de La Virreina Centre de la Imatge i obrir una nova aventura professional com a conservador en cap (així constarà a les targetes de visita, però a la pràctica exercirà de cap de programes perquè la seva missió principal serà interrelacionar els diferents departaments) del Macba. Guerra va presentar ahir la tongada d'exposicions de La Virreina per aquest estiu, un projecte que té per far el cinema expandit de José Val del Omar, i ha deixat preparada la programació del centre fins al febrer del 2012. Al setembre, però, ja serà al Macba. La seva marxa deixa un munt d'interrogants a La Virreina que, per ara, els nous responsables de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona encara no han resolt.
Incertesa pura i dura
El futur de La Virreina és tan incert com el del centre d'art contemporani Canòdrom i el de La Capella, això només pel que fa a equipaments municipals. El mateix Macba, el CCCB i l'Arts Santa Mònica també malviuen amb l'ai al cor en espera que es defineixi el nou mapa/model cultural que ha de beneir el conseller de Cultura, Ferran Mascarell. El que sembla força clar és que res, o gairebé res, serà el que és ara. La temptació de tocar-ho tot és immensa. I La Virreina? Continuarà sent un Centre de la Imatge? Es convocarà un concurs internacional per buscar el relleu de Guerra? O es readaptarà per, posem pel cas, erigir-se en el centre d'art contemporani, que és el que circula amb força pel sector? El regidor de Cultura, Jaume Ciurana, que ahir va acompanyar Guerra en la presentació de les noves exposicions, diu que no hi ha res decidit. Res. “Les pròximes setmanes hem de fer la reflexió oportuna. I ha de ser una reflexió conjunta, que inclogui també el centre d'art contemporani, La Capella, el Macba, l'Arts Santa Mònica...” Ciurana parla “d'ordenar peces”. I diu que no es farà res precipitadament. Ahir va anunciar una nova tanda de consultes amb el sector. Una més.
Un centre sense nom
La Virreina com a mínim conserva (encara) el nom (Centre de la Imatge), però el centre d'art contemporani, que fins ara es deia Canòdrom, ja l'ha perdut. Havia manllevat el nom a l'edifici que, en principi, l'havia d'acollir, el Canòdrom de la Meridiana. Però aquest edifici –la rehabilitació del qual s'ha deixat a mig fer en espera que es concreti l'ús– no agrada com a seu del centre d'art contemporani, ni a Mascarell ni a Ciurana. Ahir Ciurana va tornar a deixar-ho molt clar: “Jo no parlo del Canòdrom sinó del centre d'art contemporani, que no és un edifici.”
Qui ordenarà les peces?
La pregunta clau. Qui acabarà decidint el nou rumb de La Virreina? Ciurana o Mascarell, aquest escudat en l'efecte dòmino que de ben segur provocarà moure tantes i tan diverses fitxes? Sigui qui sigui, el regidor acaba de fitxar el galerista Llucià Homs perquè desplegui els seus postulats. Homs –director de la seu de La Fábrica a Barcelona, artífex de la fira de videoart Loop...– ocuparà un càrrec de direcció de l'Institut de Cultura de Barcelona (el nom precís del càrrec encara no se sap) a partir de la setmana que ve, i sota la seva responsabilitat hi haurà les relacions amb els sectors, el Consell de la Cultura, les subvencions, les fàbriques de la creació i, sí, La Virreina i La Capella.
El llegat de Guerra
Carles Guerra va entrar a La Virreina l'any 2009 en un moment en què el centre havia perdut personalitat i algunes coses més. En dos anys li ha concedit, ja no només caràcter, sinó una ànima pròpia que s'ha fet respectar a tot el sector. El seu últim (o penúltim, com es vulgui veure) projecte a La Virreina aixopluga diferents exposicions amb el cinema de catalitzador i de producció pròpia (Iñaki Garmendia, Sitesize, Claudio Zulián i Red Caballo; la de Val del Omar és una producció del Reina Sofía) que invoquen el poder visionari de la cultura que planta cara a l'oficialitat. Vaja, la cultura més fàcil d'arraconar en els moments tan incerts com els actuals.