Túnel de l'Eixample a punt
La tuneladora del tren d'alta velocitat (TAV) acabarà la perforació d'aquí a pocs dies, un cop superats els dos últims xamfrans
Una execució sense problemes i en menys temps del previst ha fet esvair els mals auguris
El final de la perforació del túnel del tren d'alta velocitat de Barcelona és imminent. Si no hi ha cap contratemps, la tuneladora Barcino traurà el cap d'aquí a poc més d'una setmana pel pou de sortida excavat a la cruïlla del carrer Provença amb Entença. Un contratemps és possible, però poc previsible tenint en compte que l'excavació no ha tingut problemes durant els setze mesos que ha travessat el subsòl de l'Eixample.
La Barcino ha excavat entre quinze i vint metres diaris i ho n'ha arribat foradar quaranta; no ha hagut de fer cap parada no programada; ningú no n'ha notat el pas a sota dels seus carrers i ha convertit en xerrameca els auguris de catàstrofe que se li feien de bona fe o per demagògia política. El Ministeri de Foment va fixar un any i mig per executar els 5 quilòmetres des del pou d'entrada de la tuneladora –a la cruïlla de Mallorca amb Biscaia– i, finalment, acabarà l'excavació amb menys temps. En el mateix Patronat de la Sagrada Família, preocupats pel pas de la Barcino a tocar dels fonaments del temple, van reconèixer que no es van adonar del pas de la màquina fins que no se'ls ho va comunicar. És el mateix que expliquen els comerciants del carrer Provença, que només han vist els tècnics de l'obra que revisaven els claus d'anivellament del terra per registrar possibles assentaments. Si han gosat a preguntar-los, han sabut que la tuneladora ja era uns xamfrans més enllà.
Durant l'excavació, s'han fet parades per revisar el capçal de la tuneladora. En l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif), que n'executa les obres, expliquen que totes han estat preventives, de manteniment, i que cap no ha estat correctiva per cap avaria ni imprevist geològic. Durant setze mesos, la Barcino ha perforat un túnel que baixava fins a 30 metres a la cruïlla del carrer Mallorca amb Trinxant; a més, ja assolia els 40 metres abans d'arribar a Padilla i, darrerament, ha oscil·lat entre els 31 del Bruc i els 35 d'Enric Granados i ha pujat fins a quedar a 25 metres, que és la fondària a què sortirà a Entença.
Per ara, la tuneladora excava el xamfrà entre Viladomat i Calàbria. D'aquí a 200 metres i dos carrers –Rocafort i Entença– es farà el calat al pou de sortida d'aquest últim carrer. “Si tot va bé com fins ara, a final de mes, la tuneladora acabarà la feina”, admeten a l'Adif. Quan arribarà al pou de sortida, construït entre pantalles amb el sistema clàssic d'avanç i destrossa, la Barcino es desmuntarà i s'extrauran les peces a la superfície amb grans grues. Els elements més lleugers de la cua possiblement es remolcaran 5 km endarrere per dins del túnel, fins que sortirà pel pou d'entrada de la Sagrera, a l'altre costat de l'Eixample.
S'haurà acabat la part més complexa de la construcció del túnel però l'obra no estarà enllestida. La tuneladora perfora una circumferència com un trepant, però evidentment, la plataforma de vies s'ha de sostenir sobre una superfície plana. Si tenim en compte que la base còncava del túnel s'ha de reomplir amb una llosa de formigó de dos metres d'alçada al llarg dels cinc quilòmetres per instal·lar-hi les vies a sobre, ens podem fer una idea de la feinada per fer. Després, caldrà muntar les dues vies, els passadissos laterals d'evacuació i els sistemes d'il·luminació, senyalització, seguretat, ventilació o antiincendi. Es manté la data del 2012 de posada en marxa de la línia del TAV fins a França. Queda, doncs, un any i mig per enllestir totes les obres.
Al pou d'emergència d'Enric Granados, ja excavat amb una tuneladora vertical, avui s'estan fent els desviaments de les xarxes de gas i aigua abans d'enllestir la sortida d'evacuació. El tram tallat de Provença entre Balmes i Enric Granados probablement es reobrirà al trànsit abans que s'acabin les obres al xamfrà entre Provença i Rosselló, on la sortida d'emergència del túnel no s'acabarà fins a final d'any. Els altres pous d'emergència –Trinxant, Padilla i Bruc– ja s'han acabat però queda pendent de decidir amb el govern de l'Ajuntament quins dels pous de ventilació previstos en el projecte inicial es construeixen. No suposaran cap contratemps perquè, com el d'Enric Granados, tenen un diàmetre molt més petit que els altres tres i es construiran amb la mateixa tuneladora vertical al cap de dos o tres mesos.
Una altra obra que falta és la reorientació de les sis vies d'alta velocitat de l'estació de Sants cap al carrer Provença –totes les vies estan orientades cap a l'Avinguda Roma, on conflueixen els túnels ferroviaris de Passeig de Gràcia i de plaça de Catalunya. Això obliga a canviar els pilars subterranis de les andanes que suporten la plaça dels Països Catalans. La reforma es farà sense obrir la plaça des de la superfície els propers mesos. Quan la tuneladora de Barcelona haurà acabat a Sants els propers dies, la de Montcada i Reixac encara continuarà construint la seva part de túnel, avui ja fora del nucli urbà. Cal recordar que ha treballat més lentament perquè hi ha més complexitat en el terreny, tot i que sense l'expectació amb què s'ha mirat el túnel barceloní.
LA XIFRA
LA FRASE
La tuneladora no es nota però els pous molesten
El pas de la tuneladora pel subsòl del carrer Provença no ha molestat ningú perquè no s'ha notat. El propietari d'una cistelleria de la cruïlla amb Villarroel explica que, al 2008, els tècnics van revisar l'immoble i van clavar claus d'anivellament a les juntes de les façanes dels edificis amb la vorera. Darrerament havien vist tècnics revisant el seu estat i un bon dia van saber, per un operari, que la tuneladora ja havia passat i que ja era al carrer Comte Borrell. Tampoc no n'han notat el pas els del bar de la cantonada de Borrell i a la botiga de roba de la cruïlla de Viladomat.
Josep Maria Ripoll, de la farmàcia que fa cantonada amb Borrell, afirma confiadament que “si la tuneladora hagués tingut algun efecte, l'edifici ja fóra a terra perquè els veïns asseguren que sempre han tingut esquerdes antigues que hi pots posar el puny”. La construcció dels pous d'emergència, amb obra continuada a la superfície, sí que causa molèsties. La propietària d'un restaurant del davant del pou d'emergència d'Enric Granados explica que hi ha hagut menys soroll de l'esperat. N'han fet més els martells pneumàtics del desviament de serveis que no pas la tuneladora vertical, confessa. No considera que l'obra li hagi perjudicat el negoci si bé es queixa que ara, amb el tram de carrer aixecat entre el pou i l'obra propera d'un hotel, les rates campen a l'ample de nit per la terrassa del negoci. La que sí que es queixa és la propietària d'una botiga d'articles per a la llar al xamfrà entre Enric Granados i Balmes. Com que està tallat a la circulació, la botiguera diu que les obres l'han perjudicat durant un any perquè “els vianants no passegen per un carrer tallat i amb obres sorolloses”.