Mor el periodista Carles Sentís
Va cobrir fets crucials de la Segona Guerra Mundial com a corresponsal de diverses publicacions
Va ser un dels artífex del retorn a Catalunya del president Josep Tarradellas i conseller de la Generalitat
El periodista i polític Carles Sentís ha mort aquest dimarts als 99 anys d'edat. Va tenir un paper destacant en el retorn de l'exili del president Josep Tarradellas.
Nascut el 1911 a Barcelona –el 9 de desembre hauria complert els 100 anys–, Sentís va estudiar dret a la Universitat de Barcelona i va completar els seus estudis a la Sorbona de París, on es va traslladar en l'esclatar la Guerra Civil.
Als anys trenta va col·laborar amb publicacions com La Publicitat, L'Instant Mirador o La Veu de Catalunya. Més tard, durant la Segona Guerra Mundial, va ser corresponsal del El Correo Catalán, La Vanguardia, l'ABC i del diari argentí Clarín. Va cobrir alguns dels fets crucials d'aquest conflicte com el desembarcament aliat a Normandia, l'alliberament del camp de concentració de Dachau o el judici de Nuremberg.
El 1950 va ser agregat de premsa a l'ambaixada espanyola a Brussel·les i també París.
Més endavant va dirigir diversos mitjans de comunicació com l'agència EFE, al 1963; l'emissora Ràdio Barcelona, al 1972; o el rotatiu Tele/eXpress, del qual va ser fundador al 1966.
A partir del 1975 va ser president del l'Associació de Premsa de Barcelona i, posteriorment, degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya i president del Centre Internacional de Premsa de Barcelona.
Va ser col·laborador del diari Avui fins al 2007. En l'actualitat era columnista de La Vanguardia i membre del seu consell de direcció.
En el pla polític, va ser un dels principals encarregats de gestionar el retorn a Catalunya del president de la Generalitat a l'exili, Josep Tarradellas, a qui va acompanyar des de París. Per això, va ser conseller sense cartera del seu govern entre 1977 i 1980. També va ser diputat d'UCD al Congrés entre 1977 i 1982.
Al llarg de la seva trajectòria, Sentís havia recollit alguns dels premis més rellevants al país, com el Ciutat de Barcelona i el Nacional de Cultura de periodisme escrit, al 1988. També va ser reconegut amb la Creu de Sant Jordi i va recollir, el 2001, la Medalla d'honor de la Ciutat de Barcelona.
Al 2008, el govern espanyol va concedir-li la Medalla al Mèrit al Treball en un acte al Col·legi de Periodistes. El seu degà, Josep Carles Rius, va rebre una carta de protesta del Grup Barnils, amb el suport d'una seixantena de col·legiats, que li retreien que la institució hagués acollit “un acte de glorificació del periodista franquista”. En aquest sentit, recordaven que Sentís havia entrat a Barcelona el gener de 1939 amb els exèrcits de Franco i havia qualificat de “gàngsters” els governs de la República i la Generalitat republicana.