Comunicació

Mor el periodista Carles Sentís

Va cobrir fets crucials de la Segona Guerra Mundial com a corresponsal de diverses publicacions

Va ser un dels artífex del retorn a Catalunya del president Josep Tarradellas i conseller de la Generalitat

El peri­o­dista i polític Car­les Sentís ha mort aquest dimarts als 99 anys d'edat. Va tenir un paper des­ta­cant en el retorn de l'exili del pre­si­dent Josep Tar­ra­de­llas.

Nas­cut el 1911 a Bar­ce­lona –el 9 de desem­bre hau­ria com­plert els 100 anys–, Sentís va estu­diar dret a la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona i va com­ple­tar els seus estu­dis a la Sor­bona de París, on es va tras­lla­dar en l'escla­tar la Guerra Civil.

Als anys trenta va col·labo­rar amb publi­ca­ci­ons com La Publi­ci­tat, L'Ins­tant Mira­dor o La Veu de Cata­lu­nya. Més tard, durant la Segona Guerra Mun­dial, va ser cor­res­pon­sal del El Cor­reo Catalán, La Van­guar­dia, l'ABC i del diari argentí Clarín. Va cobrir alguns dels fets cru­ci­als d'aquest con­flicte com el desem­bar­ca­ment aliat a Nor­man­dia, l'alli­be­ra­ment del camp de con­cen­tració de Dac­hau o el judici de Nurem­berg.

El 1950 va ser agre­gat de premsa a l'ambai­xada espa­nyola a Brus­sel·les i també París.

Més enda­vant va diri­gir diver­sos mit­jans de comu­ni­cació com l'agència EFE, al 1963; l'emis­sora Ràdio Bar­ce­lona, al 1972; o el rota­tiu Tele/eXpress, del qual va ser fun­da­dor al 1966.

A par­tir del 1975 va ser pre­si­dent del l'Asso­ci­ació de Premsa de Bar­ce­lona i, poste­ri­or­ment, degà del Col·legi de Peri­o­dis­tes de Cata­lu­nya i pre­si­dent del Cen­tre Inter­na­ci­o­nal de Premsa de Bar­ce­lona.

Va ser col·labo­ra­dor del diari Avui fins al 2007. En l'actu­a­li­tat era colum­nista de La Van­guar­dia i mem­bre del seu con­sell de direcció.

En el pla polític, va ser un dels prin­ci­pals encar­re­gats de ges­ti­o­nar el retorn a Cata­lu­nya del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat a l'exili, Josep Tar­ra­de­llas, a qui va acom­pa­nyar des de París. Per això, va ser con­se­ller sense car­tera del seu govern entre 1977 i 1980. També va ser dipu­tat d'UCD al Congrés entre 1977 i 1982.

Al llarg de la seva tra­jectòria, Sentís havia reco­llit alguns dels pre­mis més relle­vants al país, com el Ciu­tat de Bar­ce­lona i el Naci­o­nal de Cul­tura de peri­o­disme escrit, al 1988. També va ser reco­ne­gut amb la Creu de Sant Jordi i va reco­llir, el 2001, la Meda­lla d'honor de la Ciu­tat de Bar­ce­lona.

Al 2008, el govern espa­nyol va con­ce­dir-li la Meda­lla al Mèrit al Tre­ball en un acte al Col·legi de Peri­o­dis­tes. El seu degà, Josep Car­les Rius, va rebre una carta de pro­testa del Grup Bar­nils, amb el suport d'una sei­xan­tena de col·legi­ats, que li retre­ien que la ins­ti­tució hagués aco­llit “un acte de glo­ri­fi­cació del peri­o­dista fran­quista”. En aquest sen­tit, recor­da­ven que Sentís havia entrat a Bar­ce­lona el gener de 1939 amb els exèrcits de Franco i havia qua­li­fi­cat de “gàngs­ters” els governs de la República i la Gene­ra­li­tat repu­bli­cana.