Sense - El Punt

Llengua

Les traduccions de nomenclàtors en el Google Maps

Si “Placita” aixeca el cap...

Una ruta en Google Maps per la demarcació prova que s'han castellanitzat noms, com el de Josep Pla, i topònims

“Cantalobos”, “Mercedes Rodoreda” o “la Oscura”, en són mostres

L'apli­cació Goo­gle Maps per­met aquests dies cal­cu­lar la manera més ràpida d'anar del car­rer de “Can­ta­lo­bos” al del “Puerto de la Selva”, a Figue­res. Afor­tu­na­da­ment, els dos topònims no han estat traduïts –per error informàtic o volun­tat latent– a l'hora de deno­mi­nar els muni­ci­pis de Can­ta­llops i Port de la Selva, i la “calle de Port-lli­gat” hi roman can­to­na­des avall. Però és que en les dar­re­res set­ma­nes, els nomenclàtors de mol­tes pobla­ci­ons del país –i unes quan­tes de giro­ni­nes– han apa­re­gut cas­te­lla­nit­zats. Més enllà de tra­duir car­rer per calle, avin­guda per ave­nida o camí per camino, els can­vis han alte­rat deno­mi­na­ci­ons ofi­ci­als de vies. S'hi han cas­te­lla­nit­zat noms comuns, però també de pro­pis. En el cas de Josep Pla, el pro­grama l'ha reba­te­jat direc­ta­ment com a “José Pla­cita Casa­de­vall” a Llo­ret, Palamós i Cassà. Encara bo que el segon cognom no ha deri­vat en Casa­de­a­bajo. Mercè Rodo­reda, en canvi, queda com a “Mer­ce­des Rodo­reda” i prou.

Girona capi­tal, per ara, és la que més ben parada ha sor­tit de la passa, que encara no s'ha resolt en altres pobla­ci­ons. Les tra­duc­ci­ons recor­den èpoques pas­sa­des, per la dèria fran­quista a tra­duir tots els topònims. Però encara que no apa­re­gui cap gene­ralíssimo a cap plaça, fa mal als ulls que els car­rers que menen cap a la Fosca de Palamós, per exem­ple, ara con­du­ei­xin cap a “la Oscura”; que el car­rer del Codo­lar d'en Gotes sigui el del “Gui­jar­ral de Gotas”; i, que a s'Agaró, l'avin­guda de sa Conca ara dugui a “la Cuenca. Els olo­tins poden tran­si­tar, en lloc de l'avin­guda del Mor­rot, per la “del Espolón” i pel car­rer “de los Valles Nue­vos”, i a Figue­res hi han apa­re­gut noms tan fei­xucs com el car­rer “de la Cruz de la Mano” o el de “Subi­das”, per Puja­des. El car­rer de la Sitja, però, no s'ha trans­mu­tat en el del Silo.

El per­so­nal de cor­reus neces­si­tarà el dic­ci­o­nari cas­tellà-català per saber arri­bar al car­rer del “Duri­llo” –Mar­full– de Llo­ret, el de l'“Alca­traz” –Mas­ca­rell– de Sant Antoni de Calonge, el del “Bor­nizo” –Pelagrí– de Cassà. En aquest poble també apa­reix una tra­ducció lite­ral que fa esbor­ro­nar, a la “Calle del Plano del Estan­que”, però a Banyo­les també els ha tocat la “Calle de la Balsa del Cáñamo”. Tam­poc sem­blen gaire natu­rals els car­rers “Naran­jita” –Taron­geta– i “Ladri­llo” –Rajola– de Pala­fru­gell, ni que les Vol­tes de la Bis­bal que­din ara arran de l'“Ave­nida de las Vuel­tas”. Tot recte, els ter­ris­sers ara venen càntirs al car­rer “Agüita”, el Lle­beig es diu “Lebeche” i els veïns de Fon­teta entren a la ciu­tat per la Car­re­tera de la Fuen­te­ci­lla”. A Sant Feliu de Guíxols, el car­rer del Sot dels Canyers és el del “Hoyo de los Cañeros” i la car­re­tera del Mas Trem­pat con­du­eix al “Mas Cam­pec­hano”.

Per sort, no van cer­car altres accep­ci­ons...

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.