Si “Placita” aixeca el cap...

L'apli­cació Goo­gle Maps per­met aquests dies cal­cu­lar la manera més ràpida d'anar del car­rer de “Can­ta­lo­bos” al del “Puerto de la Selva”, a Figue­res. Afor­tu­na­da­ment, els dos topònims no han estat traduïts –per error informàtic o volun­tat latent– a l'hora de deno­mi­nar els muni­ci­pis de Can­ta­llops i Port de la Selva, i la “calle de Port-lli­gat” hi roman can­to­na­des avall. Però és que en les dar­re­res set­ma­nes, els nomenclàtors de mol­tes pobla­ci­ons del país –i unes quan­tes de giro­ni­nes– han apa­re­gut cas­te­lla­nit­zats. Més enllà de tra­duir car­rer per calle, avin­guda per ave­nida o camí per camino, els can­vis han alte­rat deno­mi­na­ci­ons ofi­ci­als de vies. S'hi han cas­te­lla­nit­zat noms comuns, però també de pro­pis. En el cas de Josep Pla, el pro­grama l'ha reba­te­jat direc­ta­ment com a “José Pla­cita Casa­de­vall” a Llo­ret, Palamós i Cassà. Encara bo que el segon cognom no ha deri­vat en Casa­de­a­bajo. Mercè Rodo­reda, en canvi, queda com a “Mer­ce­des Rodo­reda” i prou.

Girona capi­tal, per ara, és la que més ben parada ha sor­tit de la passa, que encara no s'ha resolt en altres pobla­ci­ons. Les tra­duc­ci­ons recor­den èpoques pas­sa­des, per la dèria fran­quista a tra­duir tots els topònims. Però encara que no apa­re­gui cap gene­ralíssimo a cap plaça, fa mal als ulls que els car­rers que menen cap a la Fosca de Palamós, per exem­ple, ara con­du­ei­xin cap a “la Oscura”; que el car­rer del Codo­lar d'en Gotes sigui el del “Gui­jar­ral de Gotas”; i, que a s'Agaró, l'avin­guda de sa Conca ara dugui a “la Cuenca”. Els olo­tins poden tran­si­tar, en lloc de l'avin­guda del Mor­rot, per la “del Espolón” i pel car­rer “de los Valles Nue­vos”, i a Figue­res hi han apa­re­gut noms tan fei­xucs com el car­rer “de la Cruz de la Mano” o el de “Subi­das”, per Puja­des. El car­rer de la Sitja, però, no s'ha trans­mu­tat en el del Silo.

El per­so­nal de cor­reus neces­si­tarà el dic­ci­o­nari cas­tellà-català per saber arri­bar al car­rer del “Duri­llo” –Mar­full– de Llo­ret, el de l'“Alca­traz” –Mas­ca­rell– de Sant Antoni de Calonge, el del “Bor­nizo” –Pelagrí– de Cassà. En aquest poble també apa­reix una tra­ducció lite­ral que fa esbor­ro­nar, a la “Calle del Plano del Estan­que”, però a Banyo­les també els ha tocat la “Calle de la Balsa del Cáñamo”. Tam­poc sem­blen gaire natu­rals els car­rers “Naran­jita” –Taron­geta– i “Ladri­llo” –Rajola– de Pala­fru­gell, ni que les Vol­tes de la Bis­bal que­din ara arran de l'“Ave­nida de las Vuel­tas”. Tot recte, els ter­ris­sers ara venen càntirs al car­rer “Agüita”, el Lle­beig es diu “Lebeche” i els veïns de Fon­teta entren a la ciu­tat per la “Car­re­tera de la Fuen­te­ci­lla”. A Sant Feliu de Guíxols, el car­rer del Sot dels Canyers és el del “Hoyo de los Cañeros” i la car­re­tera del Mas Trem­pat con­du­eix al “Mas Cam­pec­hano”.

Per sort, no van cer­car altres accep­ci­ons...