129. Artur Mas i Gavarró

Artur Mas i Gavarró neix el 31 de gener de 1956 a Bar­ce­lona, en el si d'una família estre­ta­ment rela­ci­o­nada amb el món de la indústria i l'empresa. Va estu­diar al Liceu Francès de Bar­ce­lona i a l'Aula Escola Euro­pea. Es va lli­cen­ciar en ciències econòmiques i empre­sa­ri­als per la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona, car­rera que va com­pa­gi­nar amb estu­dis de dret.

Aca­bada la car­rera comença a tre­ba­llar en el depar­ta­ment de comerç exte­rior d'un grup d'empre­ses indus­tri­als que es dedica a la pro­ducció de mate­rial de logística i ele­vació. Poste­ri­or­ment diri­girà una soci­e­tat d'inver­si­ons pro­pi­e­tat d'un grup indus­trial del sec­tor de l'ado­be­ria.

El seu pri­mer con­tacte amb el sec­tor públic es pro­du­eix el 1982, quan s'incor­pora –ini­ci­al­ment per un període de cinc mesos– al Depar­ta­ment de Comerç, Con­sum i Turisme. S'hi aca­barà que­dant i tindrà la res­pon­sa­bi­li­tat del ser­vei de fires i ocu­parà la direcció gene­ral de Pro­moció Comer­cial.

Les seves res­pon­sa­bi­li­tats en la Gene­ra­li­tat l'acos­ten pro­gres­si­va­ment a Con­vergència Democràtica de Cata­lu­nya. El 1987 Josep Maria Cullell li ofe­reix incor­po­rar-se a la llista de la coa­lició naci­o­na­lista que es pre­senta a l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona. Accepta i serà ree­le­git regi­dor en dues elec­ci­ons més. En el grup muni­ci­pal de CiU serà el por­ta­veu d'afers econòmics entre 1988 i 1991, por­ta­veu del grup entre 1991 i 1993 i pre­si­dent d'aquest entre els anys 1993 i 1995. Aban­do­narà la vida muni­ci­pal el 1995, quan el pre­si­dent Pujol el crida per ocu­par la con­se­lle­ria de Política Ter­ri­to­rial i Obres Públi­ques; aquell mateix any obté l'acta de dipu­tat, que reva­lida el 1999. Entre els anys 1997 i 2001 serà el con­se­ller d'Eco­no­mia i Finan­ces del govern de la Gene­ra­li­tat, càrrec que dei­xarà per ocu­par la con­se­lle­ria pri­mera. De totes totes es con­ver­teix en aquell moment, de manera visi­ble, en el relleu de Jordi Pujol, un lloc enve­jat per molts polítics que han que­dat pel camí.

En l'àmbit orgànic de par­tit, va ser pre­si­dent de la fede­ració de Bar­ce­lona de CDC el 1996 i dos anys després s'incor­pora al secre­ta­riat per­ma­nent. Entre el 2000 i el 2008 ocupa la secre­ta­ria gene­ral del par­tit i actu­al­ment n'és el pre­si­dent des del 2012.

El 2002 és pro­cla­mat can­di­dat de CiU a la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat. Artur Mas gua­nya les elec­ci­ons del 2003, mal­grat que les enques­tes dona­ven la victòria als soci­a­lis­tes. Amb tot, Mas haurà de pas­sar la purga de l'opo­sició, perquè Mara­gall arriba a una entesa amb Esquerra i Ini­ci­a­tiva que enviarà els naci­o­na­lis­tes a la ban­queta. El 2006, Mas té la seva segona opor­tu­ni­tat. Un cop més gua­nya les elec­ci­ons, fins i tot superant el resul­tat en escons dels comi­cis ante­ri­ors, però un segon tri­par­tit, aquest encapçalat per José Mon­ti­lla, el deixa qua­tre anys més a l'opo­sició.