Objectiu: afavorir el creixement i crear ocupació

Un dels ele­ments clau per a la reac­ti­vació de l'eco­no­mia cata­lana és la neces­si­tat d'impul­sar i faci­li­tar l'accés al finançament al tei­xit empre­sa­rial amb l'objec­tiu d'afa­vo­rir el crei­xe­ment i crear ocu­pació. Però quan par­lem de finançament, hem de fer-ho en un sen­tit ampli. Un dels fac­tors que han debi­li­tat en temps de crisi la nos­tra eco­no­mia i les nos­tres empre­ses ha estat reduir-lo al con­cepte del crèdit ban­cari. Tra­di­ci­o­nal­ment hi hem ten­dit a basar el nos­tre crei­xe­ment empre­sa­rial i sobre aquesta base, amb un alt nivell d'endeu­ta­ment, fa força temps que “espe­rem que flu­eixi...”, dele­gant la res­pon­sa­bi­li­tat sense abor­dar la part dels deu­res que ens toca.

Si bé és cert que el sis­tema finan­cer ha vist limi­tada la seva capa­ci­tat per donar crèdit, a causa sobre­tot de les exigències dels regu­la­dors –més reque­ri­ments de capi­tal, reducció de les ràtios crèdit/dipòsits, pre­vi­si­ons de mora crei­xent– a la recerca d'atu­rar la crisi finan­cera i evi­tar mals majors, per part de les empre­ses hauríem de ser capaços d'abor­dar dos dels grans rep­tes que tenim al davant i que ens poden aju­dar no només a superar el sotrac sinó a sor­tir-ne enfor­tits: la dimensió i la solvència.

Cata­lu­nya som un país de pimes. I això és una riquesa. Però si volem com­pe­tir en un mer­cat glo­bal hem de créixer. En els països de referència euro­peus en els quals sovint volem emmi­ra­llar-nos, la pro­porció d'empre­ses que fac­tu­ren més de deu mili­ons d'euros duplica la cata­lana, i fins i tot en algun cas l'arriba a tri­pli­car. Aquest fet limita el nos­tre crei­xe­ment i, de retruc, l'accés al finançament. Actu­al­ment el crèdit al seg­ment pime pena­litza en el càlcul de con­sum de capi­tal dels bancs i aquesta és una de les raons per les quals a les peti­tes i mit­ja­nes empre­ses els és més difícil acce­dir al finançament ban­cari. A les cata­la­nes, a més, hi hem d'afe­gir un major cost de finançament que el que supor­ten, per exem­ple, les empre­ses a Ale­ma­nya –entre un 2% i un 3% més– i una major exigència de garan­ties.

I a Cata­lu­nya som un país d'empre­ses poc capi­ta­lit­za­des. L'estruc­tura finan­cera d'una empresa és clau per acce­dir amb garan­ties al finançament, també el ban­cari. De fet, de diner n'hi ha, sobre­tot ara, i per tant el pro­blema no és tant la liqui­di­tat com l'assumpció de ris­cos per part de les enti­tats finan­ce­res. En gene­ral, al nos­tre país les empre­ses solen tenir apro­xi­ma­da­ment un 20% de recur­sos pro­pis, entre un 60% i un 70% de finançament ban­cari, i entre un 10% i un 20% d'altres tipus de finançament, habi­tu­al­ment con­cen­trat en el finançament de proveïdors. Als Estats Units o bé als països de referència euro­peus, de mit­jana els recur­sos pro­pis arri­ben al 50%, el finançament ban­cari no arriba al 30% i el 20% prové d'altres fonts de finançament. Aquesta és una via cab­dal. Hem de reforçar els nos­tres recur­sos pro­pis. Millo­rant la nos­tra estruc­tura finan­cera, capi­ta­lit­zant més i millor les nos­tres empre­ses, millo­ra­rem la nos­tra solvència i això ens faci­li­tarà l'accés al finançament per tal de fer front a pro­jec­tes d'inversió i crei­xe­ment.

Els ana­lis­tes pre­ve­uen que el saldo net del crèdit per part de les enti­tats finan­ce­res a les empre­ses encara con­ti­nuarà decrei­xent en els pro­pers exer­ci­cis, per bé que de forma més mode­rada. Això vol dir que la con­cessió de nous crèdits no per­metrà com­pen­sar les amor­tit­za­ci­ons dels crèdits actu­als.

Per a la banca, l'eix cen­tral del seu negoci és donar crèdit, de fet neces­sita inver­tir. I aquí és on ambdós fac­tors, la solvència de les empre­ses i la con­cessió de crèdit, estan total­ment entre­lli­gats i “con­dem­nats” a enten­dre's.

Des de l'Ins­ti­tut Català de Finan­ces, com a enti­tat finan­cera pública, donem res­posta a aques­tes neces­si­tats del tei­xit empre­sa­rial des d'una òptica de com­ple­men­ta­ri­e­tat amb el sec­tor finan­cer pri­vat, coin­ver­tint i com­par­tint ris­cos, per tal d'impul­sar i faci­li­tar l'accés al finançament a les empre­ses. A l'ICF hem creat i tenim ins­tru­ments i pro­duc­tes que pre­ci­sa­ment van adreçats a aju­dar a créixer i millo­rar la solvència de les empre­ses, entre els quals des­ta­quen els préstecs de capi­ta­lit­zació, els préstecs par­ti­ci­pa­tius o la nos­tra acti­vi­tat en capi­tal risc, a banda de diver­sos pro­duc­tes cen­trats en el finançament d'inver­si­ons i/o cir­cu­lant, con­jun­ta­ment amb les enti­tats finan­ce­res.

Des de prin­ci­pis de 2011, i coin­ci­dint amb la posada en marxa d'un pla d'actu­ació cen­trat en aquests objec­tius, des del Grup ICF, i això inclou la soci­e­tat de garan­tia recíproca cata­lana Ava­lis, hem faci­li­tat l'accés al finançament a més de 9.000 empre­ses, el 98% de les quals pimes i autònoms, per un import supe­rior als 2.000 mili­ons d'euros.

I aquest és i con­ti­nuarà sent el nos­tre objec­tiu: ser un ins­tru­ment per impul­sar el crei­xe­ment. I volem fer-ho des de la trans­parència i el rigor que cal dema­nar a una enti­tat de crèdit pública que aspira a con­tri­buir-hi de ple dret i amb total nor­ma­li­tat en el marc de la futura unió bancària euro­pea.