Fidel Aguilar Marcó
Artista precoç, l'escultor Fidel Aguilar va desenvolupar, amb el suport de figures com ara Rafael Masó i Xavier Montsalvatge, una carrera artística molt curta, ja que va morir de sobte als 22 anys
«Fidel Aguilar, que al cel sia, era un jovenet que prometia dies de glòria, ningú dubta que era de fusta d'artistàs, les belles i gracioses estatuetes que ens deixà per a gaudi dels nostres ulls en són un testimoni. Obres realitzades amb un amor i emoció engrescadors en les escasses hores que podia deixar la feixuga tasca dels encàrrecs vulgars de tallista; com eren capçaleres de llit i demés detalls decoratius de gust escarransit, però que en definitiva li feien bullir l'olla.» Aquestes paraules de Rafael Masó que recull Narcís Comadira en el catàleg Fidel Aguilar. Un noucentista gironí, publicat amb motiu d'una exposició del 1991, resumeixen perfectament la figura d'aquest artista precoç que, malgrat que va morir als 22 anys, va aconseguir un reconeixement com a escultor. De fet, tant Masó com Xavier Montsalvatge, animadors de les tertúlies i grups de treball del grup Athenea, nucli del noucentisme a Girona, van ser els grans protectors del jove escultor.
Aguilar va descobrir el gust per la talla de fusta quan va abandonar el seminari per falta de vocació i va anar a treballar de tallista. Tot i que la seva formació inicial va ser autodidacta, també va anar a l'Escola de Belles Arts Municipal. Però per guanyar-se la vida als quinze anys ja havia muntat un taller de mobles per encàrrec i restauració mentre dedicava el temps lliure a l'activitat artística. I va ser uns anys després que Masó i Montsalvatge el van animar a desenvolupar aquesta faceta, fins al punt que va establir una col·laboració amb el famós arquitecte per fer, per exemple, els mobles per a la Casa Ensesa i els relleus per a la Casa Casas, a la platja de Sant Pol. Però el que realment l'atreia era l'escultura amb pedra i el que volia era ampliar horitzons, per la qual cosa es va traslladar a Barcelona, d'on va haver de tornar per malaltia al cap de pocs dies: «L'objecte predilecte de les meves aficions és poder treballar en pedra. [...] Jo vull ser, treballar, córrer, ser home, formar-me en el meu art, adquirir una suma de coneixements, ampliar els meus horitzons...»
Aguilar havia encetat una nova etapa artística en entrar en contacte amb Masó i les seves aportacions artístiques. Però la mort sobtada de l'escultor el 1917 va deixar la seva obra en l'etapa inicial. Una obra que es pot seguir no solament a través de l'escultura, sinó també dels dibuixos, esbossos, retrats, autoretrats i caricatures.