Josep Pla Casadevall

El primer tast que Josep Pla, a l'edat de deu anys, va fer de la ciutat de Girona, el va deixar marcat per la resta de la seva vida, i en va deixar constància en un meravellós llibre de records

«La meva família, tocada com tan­tes i tan­tes famílies de la petita bur­ge­sia de Cata­lu­nya d'un afany d'ascensió social molt intens», va deci­dir que l'hereu estu­di­a­ria el bat­xi­lle­rat al col·legi més pres­tigiós de la província, exac­ta­ment a la capi­tal: els maris­tes de Girona.

Con­ti­nuem a Girona, un lli­bre de records: «Fou en aquest estret i mise­ra­ble suburbi, esmal­tat de llau­nes de petroli i rat­llat de fil­fer­ros, que vaig sen­tir el pri­mer gran xoc de la meva vida. Anàvem pas­sant el car­rer de Pedret quan de sobte Girona se'ns pre­sentà, sobre l'arc de la tar­tana, amb tota la seva impres­si­o­nant monu­men­ta­li­tat. Fou com una fue­tada i em semblà que àdhuc l'euga alçà una mica les ore­lles davant de les rat­lles ver­ti­cals. Jo vaig que­dar immòbil, com una per­diu parada per un gos. Vaig que­dar com cla­vat.»

«Davant teníem, com si ens vingués a sobre, molt pròxima, amb una força impla­ca­ble, la nau impo­nent de la cate­dral. Més a la dreta es veia, finíssima i altiva, l'agu­lla de Sant Feliu, més a la dreta encara, les grans mas­ses vege­tals de la Devesa tenien, toca­des del vina­gre tar­do­ral, una elegància fabu­losa que la bro­mo­si­tat de l'atmos­fera mati­sava de blau. A l'esquerra de la cate­dral la terra s'alça i a sobre cor­ren les mura­lles i els balu­ards coberts d'heu­res. Més enllà, la mun­ta­nya de Montjuïc, pai­satge mili­tar intens i dramàtic, sec i àrid, era una iri­sació de mine­rals cla­pe­jada de mates d'estepa –peti­tes flors violàcies–, d'orti­gues i arge­la­gues. A pri­mer terme, sobre unes cases rònegues, emer­gia, tor­rat, humil i mil·lenari, el cam­pa­nar de Sant Pere de Galli­gants.»

Tot i que la ciu­tat de Girona es troba pre­sent en mol­tes de les obres de l'escrip­tor de Pala­fru­gell, és en aquest Girona, un lli­bre de records on les pedres cen­tenàries de la part vella de la ciu­tat que­den fixa­des amb tota la gran­di­o­si­tat poètica de què era capaç la prosa de Pla. Josep M. Cas­te­llet va dir d'aquesta obra: «Dir que algu­nes de les millors pàgines de des­cripció d'una ado­lescència que s'hagin mai escrit en la lite­ra­tura cata­lana cor­res­po­nen a aquest lli­bre és fer justícia estricta.»

Cinc anys inter­nat en el col·legi dels maris­tes, els Piton­gos, li van per­me­tre una sim­bi­osi amb la ciu­tat que ja no l'aban­do­na­ria. Com asse­nyala Xavier Febrés en la Bio­gra­fia de l'home­not: «Els qua­tre des­plaçaments quo­ti­di­ans entre el col·legi i l'ins­ti­tut van sedi­men­tar una lenta i mera­ve­llada con­tem­plació de l'espès nucli històric i monu­men­tal de Girona.» Quan l'any 1939 va tor­nar a Girona acom­pa­nyant l'exèrcit de Franco, en veure la des­trucció que patia la ciu­tat va escriure: «La Girona de la nos­tra joven­tut [...] tindrà una ànima dis­tinta. »

Josep Pla Casadevall
Època:
Palafrugell, 1897 - Llofriu,1981
Activitat:
Escriptor
«En el col·legi dels germans maristes que hi hagué en aquest indret, Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897-1981, escriptor) hi cursà el batxillerat com a alumne intern»
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.