Francesc Ferrer Gironès

Fran­cesc Fer­rer va escriure la pròpia història i pot­ser per això va enfo­car la seva acti­vi­tat a la defensa d'una nació sense estat i una llen­gua que havia d'esforçar-se més del compte per arri­bar a la nor­ma­lit­zació. Cata­lu­nya va fer que Fer­rer fes cos­tat a Pujol els dies que va pujar a Mont­ser­rat (17 de novem­bre de 1974) quan va fun­dar Con­vergència Democràtica, un patit que va inten­tar estruc­tu­rar un naci­o­na­lisme huma­nista, ètic i espi­ri­tual, però no li va tre­mo­lar la mà quan es va pre­sen­tar com inde­pen­dent a les llis­tes al Senat pel Par­tit dels Soci­a­lis­tes de Cata­lu­nya. Allà es va man­te­nir cinc legis­la­tu­res, fins al 1993, quan va fer el salt a Esquerra Repu­bli­cana, on va ser dipu­tat al Par­la­ment i regi­dor de Girona. I a més, tenia temps d'escriure lli­bres com la Per­se­cució política de la llen­gua cata­lana o Cata­la­nofòbia: Història del pen­sa­ment anti­ca­talà.