El compromís social de les empreses

No cal dub­tar-ne gens que la soci­e­tat està can­vi­ant i són altres meca­nis­mes els que deuen ser ava­lu­ats per mesu­rar la com­pe­ti­ti­vi­tat i l'eficiència de les empre­ses. Fins avui han pre­val­gut barems pura­ment econòmics basats pri­mor­di­al­ment en l'ava­lu­ació de la reducció de cos­tos, l'opti­mit­zació dels recur­sos, la millora dels pro­ces­sos i l'ampli­ació de mer­cats; no obs­tant això, aquests cri­te­ris no han resolt molts dels pro­ble­mes que apa­rei­xen a la soci­e­tat actual i que estan rela­ci­o­nats amb altres fac­tors ali­ens a l'àmbit econòmic; així, el marc migra­tori, els pro­ble­mes psi­cològics dels tre­ba­lla­dors i la con­ci­li­ació fami­liar, entre d'altres, són con­cep­tes nous que han apa­re­gut a la nos­tra soci­e­tat i que neces­si­ten una res­posta fora de la visió tra­di­ci­o­nal que rela­ci­ona l'eco­no­mia amb el mer­cat i l'obtenció de bene­fi­cis de caràcter lucra­tiu.

Per aquesta raó, hem de bus­car eines i ins­tru­ments que aju­din a valo­rar i a imple­men­tar els nous valors i la situ­ació en què es desen­vo­lupa l'àmbit econòmic.

D'altra banda, el con­su­mi­dor d'avui no només li demana a l'empresa que li ofe­reixi pro­duc­tes útils i de qua­li­tat, sinó que també li comença a exi­gir que es pro­du­ei­xin en con­di­ci­ons jus­tes, que pro­mo­guin el desen­vo­lu­pa­ment humà i pro­curi la con­tinuïtat dels seus tre­ba­lla­dors.

Per donar res­posta a aquest pano­rama, les polítiques empre­sa­ri­als han reco­llit un con­cepte nas­cut als Estats Units als anys 50 que es deno­mina Res­pon­sa­bi­li­tat Social de l'Empresa o Res­pon­sa­bi­li­tat Social Cor­po­ra­tiva (RSC). Aquest con­cepte s'ha anat assen­tant a la soci­e­tat civil impul­sat pels ciu­ta­dans que cada cop exi­gei­xen que les empre­ses con­tem­plen pràcti­ques polítiques o econòmiques ètica­ment cor­rec­tes.

Podem, per tant, defi­nir la RSC com el con­junt d'ope­ra­ci­ons i com­pro­mi­sos legals i ètics, tant naci­o­nals com inter­na­ci­o­nals, que es deri­ven dels impac­tes que les acti­vi­tats de les orga­nit­za­ci­ons pro­du­ei­xen en l'àmbit social, labo­ral, medi­am­bi­en­tal i dels drets humans.

Arri­bats a aquest punt és neces­sari dife­ren­ciar la RSC de les actu­a­ci­ons filantròpiques i del deno­mi­nat “màrque­ting amb causa”, a través del qual s'uti­lit­zen les acci­ons soci­als per donar publi­ci­tat a la imatge ama­ble de l'empresa, sent el fac­tor dife­ren­cial la res­posta que com­por­ten els matei­xos interes­sos empre­sa­ri­als i el neces­sari equi­li­bri amb tots els grups d'interès de la mateixa orga­nit­zació. No s'ha d'obli­dar, en aquest sen­tit, que una bona gestió i visu­a­lit­zació de la res­pon­sa­bi­li­tat cor­po­ra­tiva és el millor màrque­ting que pot rea­lit­zar una empresa en el moment actual.

En defi­ni­tiva, pres­tar ser­veis res­pon­sa­bles, con­ser­var el medi ambi­ent, con­trac­tar a per­so­nes amb dis­ca­pa­ci­tat o en risc d'exclusió social són algu­nes de les acci­ons valo­ra­des per la RSC que con­ver­tei­xen a l'empresa en una ali­ada en la con­se­cució d'un món millor.