«El pacto»

Tele 5 emet avui la segona i última part d'El pacto, una minisèrie (ara tots els tele­films espa­nyols solen ser minisèries de dos capítols) diri­gida per Fer­nando Colomo, que és bas­tant interes­sant. Més enllà, és clar, de la polèmica absurda cre­ada pels més con­ser­va­dors. El pacto, en prin­cipi, només té un gran què: des­co­brir el perquè del pacte que porta set ado­les­cents a que­dar-se emba­ras­sa­des alhora. La resta de la història sem­blava irre­lle­vant però el cert és que men­tre espe­res pis­tes –el pri­mer dia les van esca­ti­mar, gai­rebé no n'hi va haver cap, tot es guarda pel desen­llaç– et tro­bes amb una ficció ben feta, que retrata rela­ci­ons com­ple­xes pater­no­fi­li­als en l'ado­lescència. De fet, ni pares ni fills no hi que­den gaire ben parats. El ven­tall, a més, està ben triat. Són set noies les que pac­ten, però només cinc tenen tra­mes pròpies, i ben diver­ses. Cal des­ta­car la foto­gra­fia (Mar­be­lla sem­bla una ciu­tat idíl·lica de la costa) i l'alt nivell de les inter­pre­ta­ci­ons juve­nils (n'hau­rien d'apren­dre els de Física o química i El inter­nado). Cal des­ta­car sobre­tot la cata­lana Marina Salas, ja con­so­li­dada com l'ado­les­cent recar­go­lada de la ficció espa­nyola: Rebeca és la ter­cera que inter­preta després de Cris de Des­a­pa­re­cida i Sil­via d'Hay alguien ahí.