Eleccions

tvallka@​hotmail.​com

Tarda de diu­menge fut­bolística, o sigui que engan­xat a la pan­ta­lla i amb el coman­da­ment a dis­tan­cia tra­ient fum. El Mun­dial ja fa dies que ha arren­cat i ens estem avor­rint una mica. L'Ale­ma­nya-Austràlia no ens alleuja d'aquesta sen­sació, ans al con­trari: molts gols però una autèntica llauna de par­tit. Tam­poc és gran cosa el Barça Atlètic-Sant Andreu que fan al 33. Acaba mar­cant un exblanc-i-blau i de penal: amb això està tot dit.

La ver­da­dera emoció, l'espec­ta­cle del dia, ens el ser­veix TV3 amb el segui­ment de les elec­ci­ons del Barça. M'agra­den aquests repor­tat­ges de segui­ment d'algú durant tot el dia: l'esmor­zar en família, quan surt de casa per aga­far el cotxe, el tra­jecte, l'arri­bada, la gent que el saluda... Els qua­tre can­di­dats van mos­trar cares diver­ses, estímuls vari­ats i sen­sa­ci­ons dol­ces i agre­dol­ces. No es per­din els títols que van dir quan els pre­gun­ten per la seva pel·lícula pre­fe­rida. Jaume Fer­rer: El padrí. Agustí Bene­dito: Invic­tus. Marc Ingla: El senyor dels anells. San­dro Rosell: Matrix. Clara­ment Fer­rer és el que demos­tra més punt de vista cinèfil. ¿No s'ho podrien haver pen­sat millor abans de res­pon­dre?

Però el millor, el més diver­tit, va ser el tin­glado orga­nit­zat amb el gràfic de per­cen­tat­ges que Ber­nat Soler comen­tava des de la gespa del Camp Nou amb una càmera aèria o vés a saber què era allò. ¿Ningú es va ado­nar que es trac­tava d'una enga­nyifa, un invent de la marca Acme? ¿Ningú va detec­tar que era un pèl ridícul espec­ta­cu­la­rit­zar la situ­ació amb tanta indolència i, sobre­tot, sense que el giny en qüestió fos res de l'altre món?