Licor de Pera

Com que aquest país és des­a­graït amb els seus artis­tes, molta gent no coneix prou bé la Família Pica­rol, la mare Mercè i els seus fills, Mercè, Marc, Marta, Ole­guer i Oriol, que des del 1974 canta incan­sa­ble els seus èxits. A la web Aplauso.com, hi lle­geixo: “Nadie ha opi­nado sobre la Família Pica­rol. ¿Te ani­mas a rom­per el hielo? ¡Sé el pri­mero en opi­nar!” Per més que hi rumio, no sóc capaç de tenir cap opinió con­creta sobre la Família Pica­rol. Gai­rebé és tan com­pli­cat com tenir una opinió sobre la política exte­rior de Timor Ori­en­tal. Se'ls ha com­pa­rat amb la família Trapp, que van exis­tir real­ment. Així és com Som­riu­res i llàgri­mes recu­pera, com si diguéssim, la memòria històrica entre cançó i cançó. Final­ment, els Trapp acon­se­guei­xen fugir dels nazis i se'n van a Amèrica a can­tar Do-Re-Mi. Pla­nyo els altres pas­sat­gers del transatlàntic.

Però l'autèntic espe­rit de la família Trapp, domèstic i artístic alhora, el retro­bem a Pera punye­tes!, a Cata­lu­nya Ràdio, de l'actor Joan Pera i els seus plançons Roger –també actor–, Ivan, Boi, Biel, Lau i Blai. La cosa va així, si fa no fa: Joan Pera i els seus fills van enra­o­nant com si esti­gues­sin a la sobre­taula del dia de Nadal, el pare els dóna bons con­sells i els renya, fan broma, expli­quen acu­dits, epi­so­dis fami­li­ars, es pre­nen el número amb una iro­nia caso­lana i ama­ble. Tot queda en família. Per tot ple­gat no s'acaba d'enten­dre com és que ens estal­vien aque­lla dis­cussió encesa, tan habi­tual i que sem­pre anima la tarda nada­lenca, sobre tes­ta­ments, usde­fruits i hipo­te­ques.