‘El barco'

Dilluns a la nit va començar El barco a Antena 3. Al cap de 5 minuts ja vaig pre­gun­tar-me quanta estona tar­da­ria a aparèixer una escena de ves­ti­dor. I efec­ti­va­ment, quan s'arri­bava als 20 minuts ja vam veure pits i culs en remull sota l'aigua de la dutxa. Se'ls veu el llautó d'una hora lluny. Ara no és pos­si­ble fer cap sèrie per a joves sense exci­tar les seves hor­mo­nes sexu­als. Els cre­a­tius i les pro­duc­to­res saben que res millor per a l'audiència que posar ben calents els ado­les­cents entre 14 i 17 anys, que són els que donen i tre­uen les cob­di­ci­o­ses raons de l'audímetre. Bé, doncs en aquest sen­tit, total coherència: carn sobre la gra­e­lla. I la sèrie en si? Vaja, doncs poc més que una nova imbe­cil·litat. Un vai­xell que es mou per culpa de la mar enfu­ris­mada, i tot­hom té molta por però no cauen els plats ni els coberts de la taula de dinar. Tota mena d'impro­ba­bi­li­tats mari­ne­res, tòpics de llops de mar amb l'ànima ferida, trau­mes del pas­sat que fan riure i la sen­sació gene­ral que tot ple­gat no pas­sarà de ser un Física y química a alta mar. Volen també injec­tar-hi un com­po­nent sobre­na­tu­ral que per­meti fer una ràpida assi­mi­lació amb Per­di­dos, i em sem­bla que es que­darà en una nova pífia. L'audiència va ser bona i suposo que els pics més ele­vats coin­ci­dei­xen amb l'escena de la dutxa i amb la que pre­nen el sol a coberta. Pro­nos­tico que a cada nou epi­sodi Mario Casas –actoràs, sens dubte– ense­nyarà els pec­to­rals amb delit i que se'ns incrus­ta­ran incomp­ta­bles lliçons d'ana­to­mia cur­vilínia. Sens dubte apas­si­o­nant.