‘Vida loca'

Fa uns mesos, quasi alhora, Tele 5 i Antena 3 van anun­ciar el retorn de l'espe­rit de 7 vidas; cadas­cuna amb una sèrie dife­rent, és clar. Una tenia Toni Cantó (el pro­ta­go­nista ini­cial de 7 vidas); l'altra, Javier Cámara (el més recor­dat). Una dis­po­sava de part del seu equip cre­a­tiu; l'altra, del seu prin­ci­pal artífex: Nacho G. Veli­lla.

Ara s'ha estre­nat la pri­mera, Vida loca, i el resul­tat ha estat dece­be­dor. Bé, dece­be­dor per qui se n'espe­rava alguna cosa. Les pro­mo­ci­ons ja feien pre­veure el des­as­tre. Vida loca no té res a veure amb 7 vidas i el seu tipus d'humor. A Tele 5 es deuen pen­sar que només per ser una sit­com –comèdia de situ­ació de mitja hora– ja és el mateix. La part de l'equip cre­a­tiu que repe­teix deu ser la dolenta. El més impor­tant en una comèdia és fer riure i Vida loca no en fa. Les pro­mo­ci­ons augu­ra­ven un humor gro­tesc, xim­ple i poc tre­ba­llat. I ha resul­tat que eren “els millors moments” perquè en la resta direc­ta­ment no hi havia humor. Vaig estar estona sense tro­bar-hi gags; n'hi devien haver, però jo no notava cap gir que em fes tan sols esbos­sar un som­riure. El per­so­natge supo­sa­da­ment més còmic és el de Miguel Ángel Muñoz, que si a El síndrome de Uli­ses havia gua­nyat certa cre­di­bi­li­tat com a actor, aquí sem­bla una cari­ca­tura mal feta. I de la resta –Toni Cantó, Est­her Arroyo, Lolita...– el millor que es pot dir és que com­plei­xen el paper adju­di­cat. Ells no tenen la culpa del guió. És obvi que falta un per­so­natge carismàtic per atra­par i sobren tòpics, com el gai amb molta ploma. No estic d'acord, però, amb els que cri­ti­quen Vida loca perquè la con­si­de­ren “antiga”. Una sit­com nor­mal ha de poder tri­om­far en la tele actual. L'espe­rança queda ara en Los Quien, d'Antena 3.