Qüestió d'ADN

Fa anys que Antena 3 va veure que les pro­ves d'ADN podien ser un con­tin­gut tele­vi­siu que donés audiència. L'èxit de La hora de la ver­dad (un 28,5% en la pri­mera tem­po­rada, el 2004), que tenia aquest tipus de pro­ves com un dels con­tin­guts estel·lars, junt amb el polígraf, va fer que també El dia­rio de Patri­cia s'abonés als tes­tos de pater­ni­tat. Ara, dos anys després, Tele 5 s'hi apunta i hi dedica tot un pro­grama: Fac­tor ADN, estre­nat dimarts a mit­ja­nit i de la mateixa pro­duc­tora que La hora... i El dia­rio, Boo­me­rang. Dei­xant de banda el debat sobre la qua­li­tat d'aquests con­tin­guts (és clar que, si exis­teix la tele­por­que­ria, això en forma part), el nou espai avor­reix. Sem­pre és i serà igual: algú que busca un fill o el pare/mare o que vol saber si una per­sona en con­cret l'és. La hora de la ver­dad almenys era més variat. Lògica­ment, el pri­mer dia van eme­tre només tri­omfs, resul­tats posi­tius, amb les con­següents esce­nes lacrimògenes. Van guar­dar l'excepció per al final, el cas pecu­liar: Pilar, que fa anys que diu que és filla de Dalí. Llon­gue­ras va donar una pinta perquè se n'extragués l'ADN. No va ser sufi­ci­ent i la prova va ser nul·la. Molt soroll per no res.