El paradís sense El Duque

El Sin tetas no hay paraíso post-Duque és una altra sèrie. Han man­tin­gut la majo­ria de l'elenc femení però n'han reno­vat com­ple­ta­ment la resta. Han bus­cat nous poli­cies i nous nar­co­tra­fi­cants i sobre­tot han donat un gir de 180 graus a la pro­ta­go­nista. Cons­ci­ents que s'havien que­dat sense el ganxo prin­ci­pal, han apos­tat pel tren­ca­ment i per la cora­li­tat, sense només un galant. De fet, els dos nous pro­ta­go­nis­tes mas­cu­lins no tenen ni una quarta part del carisma del seu pre­de­ces­sor. Repre­senta que han pas­sat qua­tre anys i tot és molt dife­rent a la vida de les noies (mal­grat que a sim­ple vista estan igual); el pri­mer capítol, diu­menge, va ser­vir d'intro­ducció a tota aquesta nova vida, aquesta nova sèrie. No es va per­dre en cap moment el ritme, amb girs cons­tants, i un cop d'efecte final que dei­xava amb ganes de més. Un altre punt bo de la sèrie de Tele 5 és la imatge: res es roda en deco­rats. Però pot­ser els can­vis han estat exces­sius i hi fal­ten massa per­so­nat­ges antics; hi ha alguns fans dece­buts que no ente­nen que la màxima de «reno­var-se o morir» s'hagi por­tat tan a l'extrem; altres, ho aplau­dei­xen. Al cap i a la fi, la sèrie con­ti­nua sent líder: l'audiència de moment diu que sense El Duque segueix havent-hi paradís.