Comunicació

Mor Xavier Vinader

Expert en extrema dreta, era un referent del periodisme d'investigació

“L'extrema dreta avui s'ha rein­ven­tat. Cosa que no ha fet l'esquerra, que encara va amb les seves coti­lles. L'extrema dreta ara va ves­tida d'Armani.” Ho deia el peri­o­dista Xavier Vina­der (Saba­dell, 1947), el 17 de febrer en una entre­vista a Vilaweb , coin­ci­dint amb l'emissió per TV3 d'un docu­men­tal sobre la seva figura diri­git per Àngel Leiro i Xavier Mon­tanyà. El tre­ball, produït per Antàrtida Films, donava veu al com­promís periodístic de Vina­der, símbol de la lli­ber­tat d'expressió i refe­rent del peri­o­disme d'inves­ti­gació, ja que va ser qui va inda­gar més a fons el ter­ro­risme d'estat i l'extrema dreta. És autor de lli­bres i arti­cles sobre el món poli­cial. El docu­men­tal ser­via també per home­nat­jar una figura que “dig­ni­fi­cava la pro­fessió” i estava “a les antípodes del peri­o­disme ser­vil”, tal com piu­lava a Twit­ter el peri­o­dista Fran­cesc Soler. Altres peri­o­dis­tes cone­guts com Jordi Évole també es van afe­gir a les reac­ci­ons per la mort de Vina­der als 68 anys a causa d'una pneumònia. “Gràcies per haver-nos obert el camí, pel teu exem­ple”, escri­via Évole, que hi afe­gia un “gràcies, amic, mes­tre”. El dipu­tat de la CUP i peri­o­dista David Fernàndez escri­via en el seu compte de Twit­ter: “Tot el dolor junt.” Hi afe­gia una frase de Vina­der: “I men­tre no apren­guem a fure­te­jar la fos­cor no sabrem escriure amb clare­dat.” Per la seva part, el con­se­ller de Cul­tura, Fer­ran Mas­ca­rell, va des­ta­car la “con­vicció i volun­tat” del peri­o­dista, que va posar llum on “nor­mal­ment hi havia ombres”.

El 1979, Xavier Vina­der va escriure dos arti­cles a la revista Interviú en què expli­cava deta­lla­da­ment, amb noms i cognoms, les actu­a­ci­ons de grups d'incon­tro­lats d'extrema dreta al País Basc. Poc després, ETA va matar dos dels indi­vi­dus men­ci­o­nats en els arti­cles i el 1981 l'Audi­en­cia Naci­o­nal el va con­dem­nar a set anys de presó per un supo­sat delicte d'imprudència temerària. El peri­o­dista es va exi­liar i no va tor­nar a Cata­lu­nya fins al 1984. Després de pas­sar tres mesos a la presó de Cara­banc­hel va ser indul­tat pel govern espa­nyol. “En aquest país les cla­ve­gue­res no es van nete­jar mai”, deia a Els matins de TV3.

El 2007 la Gene­ra­li­tat li va ator­gar la Creu de Sant Jordi. Vina­der també s'havia pro­nun­ciat a favor de la inde­pendència de Cata­lu­nya: “És apas­si­o­nant poder par­ti­ci­par en la cre­ació d'un estat nou. Men­tre m'expli­quin què es pretén fer, anem bé.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia