“Som molt perfeccionista”

Va ser molt natu­ral. Em van expli­car el for­mat del pro­grama i és ori­gi­nal sobre­tot perquè són cors; em cri­dava molt l'atenció. És una ter­cera tem­po­rada i és un pro­grama que reque­reix molta pro­ducció; tot s'equip fa un grandiós esforç i és fantàstic; hi estic molt a gust, tot és molt fami­liar.

Quan et poses a l'altra banda, en qual­se­vol tasca, és molt com­pli­cat. I en aquest cas, a més, es genera una empa­tia, perquè veus que hi ha ner­vis, una bar­reja d'emoció i d'il·lusió. Hi has de dir ses coses amb molta mesura, amb sen­si­bi­li­tat, perquè veus que estan espe­rant el vere­dicte molt ner­vi­o­sos i no ente­nen de vega­des perquè no t'acaba d'agra­dar la seva pro­posta; no, no és gens fàcil.

Tinc equi­vo­ca­ci­ons, com tot­hom. Som molt per­fec­ci­o­nista però no tot­hom és com jo, depèn de la filo­so­fia de vida que por­tis. En aquest cas sem­pre intento donar una ajuda, guiar en la pro­posta musi­cal que veig, però de vega­des m'equi­voco.

És molt obvi que no n'hi ha i que no tenim lloc. És un pro­blema bas­tant greu. No tenim cap pla­ta­forma com hi havia abans del tipus Música sí o No dis­pa­ren el pia­nista on es con­ver­sava amb el can­tant que, a més, hi actu­ava. Quan he de fer pro­moció, per exem­ple, sem­pre demano de can­tar en directe i mínim amb un músic que m'acom­pa­nyi amb ins­tru­ments. Pot­ser no es pot degus­tar el sin­gle del tot però és una manera de demos­trar que estàs can­tant en viu i això és super impor­tant, par­ti­cu­lar­ment per jo, que em con­si­dero un artista de directe. I ara que estic escri­vint lle­tres per sa nou disc, m'agra­da­ria expli­car aquest procés i molts cops, si no és una emis­sora de ràdio, et pre­gun­ten per qüesti­ons que poc a veure tenen amb la música. És com­pli­cat.

El que té de bo és que crees vin­cles molt forts amb els com­panys, fas una pinya i es not; és una manera d'estar acom­pa­nyat a l'esce­nari. I la música és terapèutica.

M'han fet pro­pos­tes i pri­mer de tot és molt dur i segon que és molt estàtic perquè estàs sub­jecte al tea­tre i ara mateix no puc com­plir de forma pro­fes­si­o­nal. No m'agrada dei­xar ses coses a mit­ges.

Sí, es comenta molt per Twit­ter de com xerro mallorquí i salo d'aquesta manera. El tinc oxi­dat però quan arribo a Mallorca ja el recu­pero o quan vinc a Cata­lu­nya o a València per fer pro­moció. És una manera de reforçar el meu par­lar. Em sen­tiu estrany, pot­ser?

Pot­ser sí, no m'ho havia mirat d'aquesta manera (ria­lles)

De tot. Escolto de tot. Des d'Aretha Frank­lin, The Black Crowes, Aeros­mith, Queen, Bruno Mars, Adèle, Mic­hael Jack­son...