Comunicació

cultura

Prescripció serièfila

Un llibre sobre medicina i sèries de la Fundació Antoni Esteve divulga realitats com ara la bipolaritat i el trastorn d'Asperger aprofitant la popularitat de la ficció

“No és lupus.” És una de les fra­ses que es repe­tia molt sovint a l'hora de fer la diagnosi en la sèrie House (2004-2012). “La referència al lupus devia gene­rar mol­tes entra­des a la Viquipèdia d'espec­ta­dors que des­co­nei­xien el que era”, recorda el crític de sèries Toni de la Torre. Amb aquesta mateixa intenció, la de fer ser­vir les sèries com a porta d'entrada a la des­co­berta però sobre­tot la de difon­dre al gran públic qüesti­ons mèdiques que són pre­sents en fic­ci­ons no inclo­ses específica­ment en el gènere de drama mèdic, s'ha edi­tat el lli­bre La medi­cina en las series de tele­visión, dels qua­derns de la Fun­dació Antoni Esteve.

El lli­bre, que es pot des­car­re­gar de manera total­ment gratuïta al web Esteve.org/cua­derno-medi­cina-en-series té com a objec­tiu divul­gar rea­li­tats poc cone­gu­des com per exem­ple la bipo­la­ri­tat (Home­land) i el tras­torn d'Asper­ger (The Big Bang The­ory). Escrit per pro­fes­si­o­nals de la medi­cina experts en el camp, Toni de la Torre n'ha fet la coor­di­nació i signa també la intro­ducció, en què des­glossa la relació històrica entre medi­cina i sèries. “El drama mèdic és un gènere fun­da­ci­o­nal, que comença el 1963 amb Gene­ral Hos­pi­tal fins a The Knick (2014)”, relata.

El crític de sèries Toni de la Torre acla­reix que el lli­bre no vol ava­luar el retrat que fan les sèries de deter­mi­na­des malal­ties sinó donar-les a conèixer: “Mos­trar aquesta rea­li­tat és interes­sant; ajuda a enten­dre millor no només el per­so­natge, sinó que també entendràs millor qui tens davant.” A diferència de moure's pels tòpics, que s'atri­bu­ei­xen a les sèries, amb aquesta publi­cació de la Fun­dació Antoni Esteve “l'espec­ta­dor entendrà aques­tes rea­li­tats sense moure's amb els clixés: “Hem fet el recor­re­gut con­trari”, con­clou.

La sida, poc trac­tada

Dels quinze assa­jos, en què han par­ti­ci­pat divuit autors, des­taca l'arti­cle sobre la sida escrit pels actors Aina i Marc Clo­tet, amb l'asses­so­ra­ment del seu pare, l'espe­ci­a­lista Bona­ven­tura Clo­tet. “La sida no es tracta còmoda­ment en les sèries. Sem­pre és el per­so­natge, la quota, l'anècdota; és un tema molt poc trac­tat en pro­fun­di­tat en la ficció tele­vi­siva tenint la importància que té. I sem­pre entra en el ter­ri­tori del clixé, de l'estigma homo­se­xual”, explica Toni de la Torre. Els Clo­tet ana­lit­zen tres sèries, casos comp­tats, que abor­den el VIH: Angels in Ame­rica (2003), una minisèrie produïda per la cadena HBO que expli­cava la difusió de la pandèmia en plena era Rea­gan i la més recent, The nor­mal heart (2014) de l'HBO i que en for­mat de tele­film des­cri­via els pri­mers anys de des­con­cert entorn un virus des­co­ne­gut. El text també des­taca el tele­film de TV3 Posi­tius (2007), pro­ta­go­nit­zat per dues dones hete­ro­se­xu­als afec­ta­des per la malal­tia.

El lli­bre l'obre un assaig de Lisa San­ders, metge i colum­nista de The New York Times que va ins­pi­rar la sèrie House. San­ders des­glossa els meca­nis­mes amb què tre­ba­llen els guio­nis­tes, les regles nar­ra­ti­ves i l'asses­so­ra­ment que tenen. El lli­bre explora, però, la medi­cina pre­sent en sèries més enllà de l'entorn hos­pi­ta­lari. Patri­cia Robledo, del Labo­ra­tori de Neu­ro­far­ma­co­lo­gia de la Uni­ver­si­tat Pom­peu Fabra, per exem­ple, ana­litza l'addicció a les dro­gues, a par­tir d'una de les sèries de culte, Bre­aking bad. Joan R. Villalbí ho fa amb el taba­quisme, a propòsit de Mad Men, i Helena Boa­das, amb la sexo­lo­gia a Mas­ters of sex; dues fic­ci­ons amb més pòsit que l'estètica vin­tage. Hi ha també la reflexió
sobre la por que com a
soci­e­tat tenim a la pandèmia arran del text de Josep M. Come­lles i Enri­que Per­di­guero Gil sobre els zom­bis de The walking dead. Un dels assa­jos més den­sos és la trans­for­mació de l'ésser humà arran del con­tacte amb el mal que Liana Vehil i Luis Lalu­cat des­cri­uen tot pre­nent el camí que fa Rust a True detec­tive.

Trastorn d'Asperger
És dels més repetits en les sèries perquè els seus trets “ajuden a fer personatges diferents que com a espectadors ens agraden”, diu De la Torre mencionant ‘Sherlock' o ‘Mr. Robot'. L'assaig de Ramon Cererols analitza el cas de ‘The Big Bang Theory'
Soprano, al psicòleg
Hi ha la màfia però el punt de partida de l'aclamada sèrie ‘Los Soprano' és l'inici de la teràpia de Tony Soprano (James Gandolfini), deprimit, a la consulta de la doctora Melfi (Lorraine Bracco) . En l'assaig que escriu Oriol Estrada Rangil, es destaca com la ficció que millor ha retratat el psicoanàlisi modern pel seu enfocament
Bipolaritat
El text de Liana Vehil i Luis Lalucat aborda el trastorn bipolar que es diagnostica a la protagonista de ‘Homeland', l'agent de la CIA Carrie Mathison


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia